Diumenge va començar a Qatar l’edició número 22 de la Copa del Món de la FIFA. El campionat mundial de seleccions territorials de futbol masculí organitzat per la Federació Internacional d’Associacions de Futbol, coneguda com a FIFA, l’acrònim del seu nom oficial en francès Fédération Internationale de Football Association. Conegut popularment com a Mundial de futbol, és la competició esportiva i l’espectacle televisiu més seguit del planeta. El total d’espectadors de la darrera Copa del Món va ascendir a 3.572, més de la meitat de la població mundial de quatre anys o més segons la mateixa FIFA.

Aquesta serà segurament l’edició del Mundial de futbol que aixecarà, i que ja aixecat, més atenció mediàtica i interès per raons extraesportives i per motius que no tenen res a veure amb el joc de la pilota. Atenció mediàtica per qui és l’amfitrió, el Qatar. Un petit país del Golf Pèrsic amb una extensió similar a la província de Lleida i fins fa pocs anys desconegut arreu del món. Interès informatiu per saber perquè la FIFA ha concedit l’organització d’un dels esdeveniments esportius més importants del planeta a un país que està totalment allunyat dels estàndards de governança de l’ordre liberal internacional: democràcia, llibertat d’expressió i d’informació, drets civils i laborals i, sobretot, drets de les dones. Però, com hem arribat fins aquí? Per què ha passat això?

“Al darrere de la competició esportiva, el Mundial té finalitats geopolítiques: consolidar, projectar i reafirmar identitats, nacions i territoris”

Durant aquesta Copa del Món de futbol masculí Qatar 2022 intentarem explicar amb una sèrie d’articles les claus de com i per què un país com el Qatar ha acabat organitzant l’espectacle més gran del planeta terra. Què és el Qatar? Què és i com s’organitza la FIFA? Quina és la dimensió que ha assolit el futbol arreu del món al segle XXI? Què és en realitat un Mundial de futbol?

La Copa del Món de futbol
Si parlem de la copa del món de futbol, estem parlant d’un esdeveniment principalment geopolític i secundàriament esportiu, encara que pugui semblar el contrari. La geopolítica, és a dir, la lluita pel domini i el control d’un espai determinat, està en la gènesi de les competicions internacionals de futbol. Aquest és un fenomen que neix a l’Amèrica del Sud.

La primera competició internacional de futbol amb més de dos països es juga a Sud-amèrica. És la Copa Centenario Revolución de Mayo, organitzada per l’Argentina el 1910 per commemorar la revolució que portarà a la independència del país. Aquesta competició es considera l’origen de l’actual Copa Amèrica, que es va crear l’any 1916, també a l’Argentina, per commemorar el centenari de la seva independència.

És en el futbol internacional on molts països llatinoamericans han buscat un espai d’afirmació sobre el qual basar la seva consciència nacional i projectar-se al món a través d’aquest esport. Aquest és, especialment, el cas de tres països del nou món: l’Uruguai, l’Argentina i el Brasil, que han utilitzat el futbol com a eina de projecció geopolítica. És allà on el futbol es va convertir en política mundial.

Darrere dels campionats de futbol més importants del continent, la Copa Amèrica, la Copa Libertadores i també, d’alguna manera, a la primera Copa del Món del 1930, hi ha doncs un episodi geopolític. Els esdeveniments esportius més rellevants del planeta són els jocs olímpics d’estiu i el mundial de futbol. L’Uruguai i la FIFA són el fil que uneix ambdues competicions. El 1928, l’Uruguai era el bicampió olímpic de futbol, medalla d’or als Jocs de la IX olimpíada d’Amsterdam (1928) i París (1924). El 1930 Montevideo volia commemorar el centenari de la seva consolidació com a estat independent.

El 1924 la FIFA va acordar durant el seu Congrés assumir la responsabilitat de l’organització dels Tornejos Olímpics de Futbol. Aquests es van celebrar d’acord amb la seva reglamentació i el torneig va ser reconegut com un campionat mundial de futbol. La competició va ser un gran èxit de públic i fou en el congrés FIFA d’Amsterdam del 1928 on, aprofitant que el futbol no serà esport olímpic a Los Angeles 1932, per la poca popularitat d’aquest esport als EUA en aquell moment, es decideix organitzar un campionat mundial propi dos anys després dels Jocs Olímpics.

“Montevideo volia commemorar l’any 1930 el centenari de la seva consolidació com a estat independent. La FIFA va atorgar-los l’organització del Mundial”

És per raó de la geopolítica que un petit país com l’Uruguai decideix convèncer l’aleshores president de la FIFA, el francès Jules Rimet, per organitzar la primera Copa del Món de Futbol del 1930 a casa seva. La raó no és altra que per commemorar el Centenari de la seva consolidació com estat independent i fent-ho demostrant la seva potència en una dimensió de la qual n’eren els dominadors absoluts, el futbol. L’objectiu doncs era consolidar la seva sobirania en l’espai regional i projectar-se per afirmar la seva identitat. L’Uruguai, situat a la desembocadura del Rio de la Plata és un Estat creat per l’Imperi Britànic per actuar com a coixinet geopolític i assegurar a Londres una desembocadura alternativa al mar, per les seves companyies mercantils, entre els dos titans geogràfics, l’Argentina i el Brasil, que es van arribar a diputar el domini territorial de Montevideo.

En l’organització de la Copa del 1930 el país dels charrua marcarà un patró que seguiran la resta de països: construir els millors estadis així com infraestructures i edificis emblemàtics. L’altra cara dels mundials, la part del negoci i de factor de desenvolupament econòmic. El 1928 s’erigeix a Montevideo el Palacio Salvo, l’edifici més alt de tota l’Amèrica Llatina de l’època. El 1930 es construeix l’Estadio del Centenario: l’estadi més gran del món en aquell moment. A Qatar, 80 anys després, han seguit els mateixos esquemes. Gratacels, i set estadis de nova construcció a l’avantguarda de l’arquitectura i del disseny. Així doncs, aquesta és la primera clau per entendre el Mundial del 2002.

El Qatar i la FIFA fan ni més ni menys el que sempre han fet, organitzar una competició esportiva, però que al darrere té finalitats geopolítiques: consolidar, projectar i reafirmar identitats, nacions i territoris.

Narcís Pallarès-Domènench és politòleg especialitzat en geopolítica i seguretat, resident a Roma. Autor de llibre Calcio & Geopolitica (Edizioni Mondo Nuovo. 2021)

El nou govern italià i el seu avenir polític internacional

 

WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram