El nou conseller d’Acció Exterior s’ha estrenat en plena crisi mundial del COVID 19. Uns dies i setmanes on milers i milers de persones, arreu del món, s’han trobat amb impediments de tota mena per retornar a casa seva. Negocis, turisme, programes de cooperació internacional… els motius de viatjar mitjançant el transport aeri o marítim són diversos. I gairebé en un tres i no res, les cancel·lacions de vols es van multiplicar, sotmetent a moltes famílies a la dura i estressant situació de trobar qui els pogués garantir el desitjat passatge. Si la persona afectada era catalana, sovint s’ha trobat amb “el vuelva usted mañana” de la xarxa diplomàtica espanyola. Ep! I els no catalans també.
Des de Barcelona, i des de les quinze delegacions catalanes escampades pel món, s’han fet gestions que han comportat que ja més de mil conciutadans hagin pogut arribar aquí. Segurament la xifra final serà força major. I com estem parlant de molts països, amb profundes diferències, tant pel que fa amb la relació consular amb els visitants o cooperants, com per la capacitat de noliejar vols amb companyies locals o internacionals, cada cas haurà estat tot un món. I també un petit gran èxit de l’estructura d’afers exteriors que, només pel fet d’existir l’unionisme ha volgut un cop i un altre d’ofegar o directament esborrar del mapa.
Fa uns anys, amb el dramàtic accident de Freginals, l’equip que llavors comandava Raül Romeva va fer una tasca exemplar alhora de contactar i acompanyar en tot el procés els familiars d’una vintena de països que van perdre el seu fill o filla que viatjava en aquell autocar. Quan finalment va aparèixer el Gobierno, la feina ja estava feta.
Un apunt final. Alhora d’establir prioritats, lògicament, cadascú té les seves. Gairebé el mateix dia que Bernat Solé demanava al govern espanyol que posés fre als abusos que s’estaven cometent en els preus dels bitllets per part d’algunes companyies, el ministre Ábalos s’adreçava a la ciutadania amb un missatge ben diferent; tot demanant “comprensió” als viatgers que s’havien quedat sense vol, per tal de no reclamar els diners del bitllet i acollir-se a les propostes que se li donessin (bàsicament un de nou en dates més o menys llunyanes).
I l’altra gran preocupació que ha tingut és que Iberia no perdés la seva “espanyolitat”, arran de les notícies que sortien de Londres en relació a que el govern britànic estaria estudiant nacionalitzar British Airways, el soci majoritari del grup IAG, al qual pertany l’aerolínia amb seu a Madrid. Cadascú es preocupa del que li interessa de veritat, i el duet Barajas-Iberia és sagrat, com bé van patir-ho en carn pròpia els qui van impulsar el projecte Spanair-El Prat…
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
