La tradicional i entendridora notícia dels primers nadons de l’any es va veure empastifada enguany per la polèmica a les xarxes, a Twitter (o X -no sé ben bé com s’ha de dir ara) especialment però també a d’altres, pels comentaris xenòfobs pel nom dels bebès o dels pares de les criatures, majoritàriament immigrants. El primer infant en néixer va ser en Jacob, el fill de na Liseth Manuela i en Wilson David, que va veure la llum a la Seu d’Urgell just un minut després de la mitjanit. Poc després va arribar la primera nena, la Inass, filla de la Rachah i l’Abderahim, que va fer la seva entrada al món a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, ja entrada la una de la matinada.
Molts mitjans de comunicació, entre ells El Punt Avui, l’Ara o 3Cat, van titular a les seves cròniques com el naixement del “primer català” (o la primera catalana); d’altres, més prudents com Betevé, van titular en la línia del “primer nadó del 2024”. Les diferències, si bé subtils, són força rellevants i aclaridores en un sentit o en un altre. En el primer cas, es diu i s’atribueix una condició nacional de forma presumptiva i gens precisa i en el segon s’expliquen uns fets objectius poc discutibles.
La mare dels ous de tot plegat, mai millor dit, és l’atribució presumptiva d’una identitat, en aquest cas la catalana, a uns pares de família i a uns bebès, i al fet que els catalans, en general, no tenim gens clar com, quan i a qui podem atribuir aquesta condició. L’element central d’aquest afer, doncs, és el fet de no disposar històricament d’una nacionalitat regulada i reconeguda, i fa que la condició de català pugui entendre’s per diversos factors, incloent-hi factors culturals, lingüístics, històrics i cívics.
“Si en temes relativament senzills encara hi ha aquestes polèmiques absurdes i plenes d’insults no vull ni pensar què passaria si un bebè català nasqués el primer fora de les fronteres de les quatre províncies. Alguns -potser- acabarien col·lapsant”
Legalment, aquesta condició ve clarament marcada per l’article 7 de l’actual Estatut d’Autonomia, on diu en el punt primer que “gaudeixen de la condició política de catalans els ciutadans de l’Estat que tenen veïnatge administratiu a Catalunya. Llurs drets polítics s’exerceixen d’acord amb aquest Estatut i les lleis”; en el segon diu “gaudeixen, com a catalans, dels drets polítics definits per aquest Estatut els ciutadans de l’Estat residents a l’estranger que han tingut a Catalunya el darrer veïnatge administratiu, i també llurs descendents que mantenen aquesta ciutadania, si així ho sol·liciten, en la forma que determini la llei”.
Per tant, llevat que els pares del Jacob i de la Inass tinguin nacionalitat espanyola, legalment els primers infants del 2024 no són catalans, amb la llei actual. Tampoc serien els primers andorrans, els primers polonesos o els primers xinesos si haguessin nascut en aquests països… però no passa res. Tant en Jacob com la Inass tindran una nacionalitat ben digna que ben segur podran lluir amb molt orgull, com fan molts residents a Catalunya, a Andorra, a Varsòvia o a Pequín.
El mateix passaria si el fill -o la filla, tant se val- de dos catalans fos el primer en néixer a Andorra, Varsòvia o Pequín. Els mitjans d’aquests països considerarien el bebè com el primer andorrà, polonès o xinès de l’any? Segur que no. I no perquè siguin racistes o xenòfobs; sinó perquè simplement ni els pares ni el bebè no són ni andorrans, ni polonesos ni xinesos sinó catalans i, en tot cas, espanyols o francesos, depenent de quin cantó de la frontera fossin els pares.
Em pregunto si alguna vegada es donés aquest cas en el sentit contrari, força improbable donada la minsa capacitat de reproducció i fertilització de les darreres generacions de catalans, què dirien els mitjans. Seria possible trobar a les notícies del primer de gener als mitjans de casa nostra que el primer català ha nascut a Brussel·les o a Tòquio? Ho dubto molt: si en temes relativament senzills encara hi ha aquestes polèmiques absurdes i plenes d’insults no vull ni pensar què passaria si un bebè català nasqués el primer fora de les fronteres de les quatre províncies. Alguns -potser- acabarien col·lapsant.
Josep Solano, corresponsal d’El Punt Avui a l’Àsia i al Pacífic
Finalment, Àsia
