La presència en organitzacions internacionals de qualsevol sector econòmic, social o cultural no és cap opció més o menys estètica o secundària, sinó una obligació inexcusable. Països com Catalunya tenen un marge molt més reduït pel que fa a les entitats de caràcter governamental o institucional. En algunes s’ha aconseguit una participació mitjançant convenis de col·laboració, om seria el cas de la UNESCO; o s’ha acabat formant-ne part gràcies a figures específiques previstes als estatuts d’aquestes organitzacions, com és el cas de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia i l’estatus d’observador permanent assolit pel Parlament de Catalunya.

Si mirem el cas de les organitzacions del macrosector TIC i audiovisual, hi ha diverses mancances representatives que res tindrien a veure amb impossibilitats normatives ni amb boicots més o menys explícits per part de la representació espanyola, com la CCMA ha patit històricament cada cop que s’ha plantejat la seva entrada a la UER, la darrera fa pocs mesos. La llista és relativament extensa i només em referiré a un parell:

Properament se celebraran a Europa dues grans reunions internacionals. Una tindrà com a seu Brussel·les, qui acollirà a mitjans d’octubre la conferència anual de l’organització Public Broadcast International, directament vinculada a una altra: la Public Media Alliance. Una entitat, amb seu a la Gran Bretanya, que fa uns mesos va impulsar una crida mundial en favor del servei públic d’aquests mitjans i dels valors democràtics que defensen, a partir d’un manifest al qual adherir-s’hi i la posada en marxa, properament, d’un grup de treball que estarà encapçalat per la presidenta de la CBC-Radio Canada. Un grup de treball on –de ser-hi- es podrien establir sinergies internacionals que de ben segur ens serien de gran utilitat.

La segona, serà a primers d’abril a Roma, organitzada per la COPEAM, l’entitat que agrupa a bona part de les televisions públiques de les dues riberes de la Mediterrània; un organisme que serveix per impulsar projectes compartits –com coproduccions de sèries documentals- i mantenir unes relacions estretes entre corporacions audiovisuals europees i nord-africanes. Doncs bé, la CCRTV (l’antiga CCMA) en va ser una de les fundadores de la COPEAM el 1996 i, incomprensiblement, anys més tard en va marxar. Pensant en l’estratègia Mediterrània que va ser presentada a finals d’any pel Conseller Alfred Bosch per la qual Catalunya vol esdevenir un país protagonista a la regió, l’absència dels nostres mitjans nacionals en aquesta organització no deixa ser una situació que caldria saber corregir el més aviat possible.

La COPEAM és una de les diverses organitzacions internacionals on els nostres veïns del nord exerceixen un paper molt rellevant. Només cal que pensem en la quantitat de països francòfons del Magrib. Relligo aquesta dada amb la d’un altre esdeveniment internacional, aquest sí amb un clar protagonista català: la propera cimera europea de l’Assemblea Parlamentària de la Francofonia, que tindrà com a seu el Parlament de Catalunya. Aquesta serà una oportunitat magnífica per potenciar la nostra projecció en aquest espai cultural, econòmic i polític de màxim interès per a nosaltres com és la francofonia, com ja vaig assenyalar fa uns mesos al primer número de la revista Exterior.cat.

Per això, no deixa de sorprendre que algun grup parlamentari no hagi vist (encara) la importància estratègica que significa poder acollir una trobada internacional com aquesta. I que això comporti, necessàriament, destinar-hi els recursos humans i econòmics necessaris. No badem!

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica