Fa anys que l’usuari de les comunicacions entre Mèxic i Barcelona es trobava desatès. L’aerolínia mexicana per excel·lència, Aeroméxico, confiada per una exclusivitat en aquesta connexió es troba, per fi, en una sana competència, que posa punt i final al constant menyspreu vers el públic català. Amb anterioritat Aeroméxico havia obert la ruta i l’havia tancat de forma indiscriminada, i repetides vegades, sense aparentment cap motivació. Després de diversos recursos davant l’administració i justícia mexicana, al·legant la seva preferència i mil i un motius, alguns dels quals bastant peregrins, Mèxic ha acceptat que Emirates és no només un soci fonamental a l’hora d’obrir mercat als Emirats, si no que Barcelona pot i ha de ser el hub necessari per a la connexió amb el mig Orient. Per fi, Emirates aposta per Barcelona i Ciutat de Mèxic.
Hi ha la sensació, arrossegada de fa dècades, que Madrid havia posat pals a les rodes de forma generosa i constant per evitar la connectivitat de Llatinoamèrica amb Barcelona, tot obligant a passar per Madrid, no ens descuidéssim pas de la Madre Patria. Segueix passant. Si fem un cop d’ull a les destinacions de Madrid amb Amèrica, deixant de banda els EUA i Canadà, trobem rutes directes amb Asunción, Bogotá, Buenos Aires, Cali, Cancún, Caracas, Ciutat de Mèxic, Cochabamba, Fortaleza, Guatemala, Guayaquil, Iguazú, L’Havana, Lima, Medellín, Montevideo, Panamà, Punta Cana, Quito, Recife, Rio de Janeiro, Salvador de Bahia, San José de Costa Rica, San Juan de Puerto Rico, San Pedro Sula, Santa Cruz, Santiago de Chile, Santiago de Cuba, Santo Domingo i Sao Paulo. En total 30 rutes directes. Si observem les rutes directes d’aquest mateix espai amb Barcelona, hi trobem Bogotà, Buenos Aires, Ciutat de Mèxic, Lima, Santiago de Xile i Sao Paulo. Només 6 rutes directes.
En els darrers anys ens hem encarregat d’evidenciar unes mancances insostenibles en ple segle XXI, i de denunciar una ja coneguda política d’estat que vol seguir retenint i comptabilitzant entrades de visitants a Barajas – visitants que no es queden a Madrid. Paral·lelament hem pogut enfortir els vincles amb el món d’una capital, Barcelona, que sense tenir a favor ni l’estat ni els gestors de les grans infraestructures espanyoles, aconsegueix posicionar-se cada dia millor en el mapa internacional.
En aquesta mena de política d’estat a favor de Madrid, cal dir que la Moncloa ha jugat bé les seves cartes. Les grans línies nacionals dels països llatinoamericans han callat i acotat el cap. Només Avianca i Latam, les dues grans, amb la intermitent Aeroméxico, havien incorporat Barcelona a les seves rutes. Potser era quelcom imperdonable no fer-ho. Ara, una empresa no llatinoamericana, Emirates, juga les cartes entre Amèrica i Europa, deixant de banda politiqueria carrinclona de metròpoli i colònia a la qual ens tenen acostumats.
Tinc un cert dejà vú. Fins al segle XVIII, el port de Barcelona no va poder comunicar-se amb Amèrica sense haver de passar per Cadis. Arriba ara la nostra hora.
Albert Torras és president de la Corresponsalia Barcelona del Seminario de Cultura Mexicana
