Iniciem nou curs, amb nou govern i nou equip a Exteriors. Aquest cop, l’encapçala un VIP històric de la Catalunya Exterior, en Jaume Duch. Des de Romeva que no es triava un perfil tècnic d’alt nivell tan experimentat en la política europea per liderar el Departament (sense oblidar, a nivells intermedis, Maria Badia i Amadeu Altafaj). Trenta-set anys fent carrera al cor de la UE, des de ser un simple assistent parlamentari a funcionari per oposicions i fins a la direcció general de Comunicació. I perquè, fa dos anys, no va poder accedir la secretaria general de la institució, que si no n’hauria coronat el cim molt merescudament.
“Tornaré el dia que m’avorreixi”, responia un Duch relaxat al Divan de Sílvia Cóppulo un mes abans de ser nomenat. Naturalment, no ha tornat perquè s’avorrís. La comunicació del Parlament Europeu és una missió titànica, és impossible avorrir-se, —en donem fe els qui hi hem treballat. Però s’entén que, quan has tocat sostre on has treballat tota la vida, l’oferta esdevenir de sobte tot un “ministre” d’exteriors del teu país sigui un projecte professional molt més engrescador. I si des de jove ja has tingut el cuquet de fer política, la maduresa és el moment ideal de fer realitat aquesta ambició amb tota l’expertesa acumulada a la motxilla.
El flamant conseller és, sens dubte, el nomenament més hàbil del president Illa. I l’únic de tots els consellers, ara per ara, que ha rebut del rei Felip VI una distinció de l’Orde d’Isabel la Catòlica —va ser el 2018, el mateix any que Mariano Rajoy, per motius diferents. De fet, a Duch l’haurien pogut catapultar presidents de diversos colors polítics de Catalunya i d’Espanya. No és cap secret que, per durar a certs càrrecs tants anys, has d’haver sabut surfejar sobre tota mena d’aigües ideològiques i ser un excel·lent diplomàtic. Ni que la seva és una agenda de contactes polítics i periodístics que faria l’enveja de qualsevol ministre d’exteriors europeu. S’obriran més portes internacionals que mai al nou conseller. I no només perquè per primer cop és algú que sabrà tocar totes les tecles, sinó perquè sap molt bé què volen sentir els seus interlocutors i té molt clar quins són els objectius del president Illa, amb qui l’uneix d’admiració mútua per Tarradellas.
“El PSC-PSOE necessitava seguir remuntant la reputació exterior. I qui millor que tot un expert per a la tasca de pilotar l’acció i comunicació internacional de Catalunya, i des de dins mateix de la Generalitat?”
Els anys perdent a fora la batalla del relat durant el procés van fer molt mal a la imatge d’Espanya. Per tant, el PSC-PSOE necessitava seguir remuntant la reputació exterior. I qui millor que tot un expert per a la tasca de pilotar l’acció i comunicació internacional de Catalunya, i des de dins mateix de la Generalitat? Serà un canvi dràstic. A més, anant de bracet de les ambaixades espanyoles, tal com apuntava a Exterior.cat aquesta primavera la secretària socialista de política europea, serà fàcil de convèncer a fora de l’argumentari del nou executiu: normalització política, Amnistia, governar per a tots… Ah, i “que Catalunya ajudi a millorar Espanya”, com escrivia el conseller Duch, citant Illa, a la seva primera publicació pròpia a X d’ençà del seu nomenament. Però ajudar-la a què? I com? Ja ho anirem descobrint.
Entre els primers encàrrecs que li fa el president: el català a Europa. Si algú pot acomplir la missió, per coneixement aprofundit de les institucions i les relacions que s’hi teixeixen entre el club d’Estats, aquest és el conseller Duch. Una altra pregunta que plana a l’aire és com quedarà l’acció i la xarxa de les Delegacions catalanes pel món, ampliada els darrers anys a correcuita, sovint sense consolidar les condicions precàries d’algunes de les ja existents. Fa temps que el PSC defensa “reorientar-les” per a la promoció econòmica i cultural, com si ara no ho fessin —i no només per a l’economia i la cultura sinó també amb projectes educatius, socials, mediambientals, etc. Esperem que “reorientació” no signifiqui “reestructuració” per acabar amb el que quedi de l’equip en un despatxet de l’ambaixada de torn muntant trobades folklòriques i fent coordinació amb Acció i l’Institut Ramon Llull.
El que sí que queda clar és que l’aterratge de Duch, que situarà l’epicentre d’acció a Brussel·les, posarà fil a l’agulla per definir una nova estratègia i anar-ho reorganitzant tot a mida del nou tarannà socialista. Està avesat a la gestió d’equips diversos i multidisciplinaris en institucions mastodòntiques, veurem cap a on ens duu la reorientació d’aquesta nova legislatura. Amb nou conseller i nou govern, Catalunya inicia un capítol nou i inescrutable en les seves relacions internacionals. Comencem-lo.
Mireia Domènech i Bonet és periodista i comunicadora internacional i cultural
És això, diputats, és això!
