Fa pocs dies es presentava al Canadà l’informe quadriennal «Contribució de la societat civil sobre la implementació de la Convenció 2005» de diversitat cultural de la UNESCO, impulsat per la Coalició per la diversitat de les creacions culturals, CDEC. Un extens document que recull les diverses iniciatives impulsades des del Quebec i la resta del Canadà vinculades a l’impuls i la posada al dia d’aquesta convenció. Un acord internacional que va fer evolucionar el concepte de l’excepció cultural en la nova economia mundial de la cultura, marcadament defensiu, a un que dotava de més eines d’intervenció públiques: La diversitat cultural. Precisament, la CDEC està especialment interessada en el tractament de la cultura en els acords comercials i l’impacte de l’entorn digital en la diversitat d’expressions culturals.
Cal recordar que aquest acord internacional reconeix que la lliure expressió de la cultura és el que permet als diferents pobles transmetre els seus coneixements, enfortir la comprensió social i establir vincles socials. La convenció de la UNESCO té com a objectiu protegir la diversitat de les expressions culturals mitjançant instruments públics com l’assistència econòmica, la protecció legal o la creació d’espais -equipaments, institucions…- que permetin a les persones promoure les seves expressions culturals; pensant especialment en cultures i llengües minoritàries… o minoritzades.
“La convenció de la UNESCO té com a objectiu protegir la diversitat de les expressions culturals pensant especialment en cultures i llengües minoritàries… o minoritzades”
El Conveni del 2005 està en fase d’anàlisi per part d’un grup d’experts nomenats per la UNESCO, que tenen la missió de respondre, a les portes del seu 20è aniversari, a com afrontar quatre grans reptes de la creació i difusió de la cultura avui i en el futur immediat: Promoure la diversitat lingüística dels continguts culturals; facilitar la descoberta de contingut cultural nacional i local a les plataformes digitals; aconseguir una dinàmica de transparència i compromís de les plataformes digitals al voltant de qüestions culturals, especialment la llibertat artística; i l’impacte de la intel·ligència artificial en les indústries culturals i creatives. Uns experts que aniran recollint i analitzant totes les aportacions que s’hi facin.
El mes de maig ja s’havia celebrat al Quebec una jornada de debat sobre aquestes quatre grans qüestions que, amb el títol de «Promoure les nostres cultures a l’era digital» comptà, entre d’altres amb la intervenció de la directora general de TV5-Quebec Canadà, Marie-Philippe Bouchard. Ella va destacar les oportunitats que ofereix la col·laboració entre mitjans francòfons d’arreu del món. Uns mitjans audiovisuals que, en el cas dels de titularitat pública, compten de fa anys amb una associació internacional de cooperació conjunta, de la qual en vaig parlar fa uns anys a la revista Comunicació21.
Aquest repensar i actualitzar el Conveni de la UNESCO, des de les organitzacions culturals, va molt més enllà de l’esforç quebequès i canadenc. La CDCE forma part d’una gran federació internacional, la FICDC, que aplega una trentena de coalicions, amb una destacada presència europea, des d’Alemanya a Portugal, passant per Suècia o Bèlgica. Hi ha representació de l’Estat espanyol? No. Això en cap cas ha de ser entès com un problema, sinó que hauria de ser una oportunitat per a nosaltres.
I la cultura catalana?
Des de Catalunya i el conjunt dels Països Catalans es farà alguna cosa rellevant? De fa temps tenim en marxa el nou Congrés de Cultura Catalana 2024-25, que en el seu manifest assenyala qüestions tan importants com «abordar l’homogeneïtzació cultural i lingüística en el món globalitzat i dissenyar estratègies de reforçament per a la cultura i la llengua pròpies». Una qüestió, cabdal, que té una relació directa amb els objectius marcats en aquesta convenció de la UNESCO, i que altres països com el Quebec n’han fet una tasca impressionant de revisió i actualització ben estructurada, com he assenyalat abans. Mentrestant, nosaltres encara som en l’estadi poc productiu de les taules rodones, els articles d’opinió, els debats a les xarxes socials i els actes sectorials i puntuals.
“Tenim temps -no gaire tampoc- a pensar a fer-hi quelcom des de la societat civil, quelcom de gruix, per tornar a posar la llengua catalana al bell mig del procés de construcció nacional”
Tenim temps -no gaire tampoc- a pensar a fer-hi quelcom des de la societat civil, quelcom de gruix, per tornar a posar la llengua catalana al bell mig del procés de construcció nacional. Aprofitar bé l’aniversari d’un conveni internacional que dona cobertura ideològica -ideològica en el millor sentit del terme- a l’impuls d’un procés tant urgent com indispensable. Un procés de construcció nacional que fa molts anys que el tenim en punt mort en massa àmbits estratègics. I sense nació enfortida no hi ha projecte de país que s’hi pugui sustentar.
Un apunt final sobre entitat promotora d’aquest informe canadenc. La CDCE agrupa les principals organitzacions professionals del sector cultural de parla francesa i anglesa del Canadà, principalment dels sectors musicals, de l’edició i la literatura i de l’audiovisual, des del cinema als videojocs. I compta actualment amb més de 50 associacions com a membres, que representen a més de 360.000 creadors i professionals així com 2.900 empreses del sector cultural. Unes xifres ben il·lustratives de la seva representativitat i potència. Es tracta d’una organització amb una intensa agenda internacional d’activitats, com va ser la Conferència internacional sobre reformes legislatives per protegir i promoure la diversitat d’expressions culturals en l’entorn digital, celebrada el 2022, a la qual vaig participar en la taula rodona sobre les transposicions estatals de la Directiva europea de serveis de comunicació audiovisual.
Daniel Condeminas i Tejel ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
Lleis de drets culturals: Catalunya i Xile
