Font: Freepik
Catalunya té 386.486 ciutadans residint a l’estranger a 1 de gener de 2024, 19.119 persones més que un any enrere segons l’Idescat. En aquest augment hi pesen els nous inscrits als registres consulars, que han pujat a 32.675, la xifra més alta com a mínim des del 2009 i un 22% més que l’any 2023. Un terç d’aquests són nascuts a Catalunya que han emigrat, i la meitat, habitants nascuts ja fora de Catalunya.
França (56.496 residents), Regne Unit (35.277) i Argentina (32.802) són els tres principals països de residència dels catalans a l’estranger, mentre Andorra és la principal destinació dels procedents de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà. Més de la meitat de tots els catalans residents a l’estranger havien estat empadronats al Barcelonès.
El padró d’habitats residents a l’estranger de l’Idescat amb data a 1 de gener del 2024 xifra en 386.486 els catalans que viuen fora de Catalunya i de l’estat espanyol. Aquest cens recull els catalans inscrits a les oficines consulars que han nascut ja a l’estranger, que són el 64,3% del total, i els que han marxat de Catalunya per anar a viure a l’estranger, que són aproximadament un terç del total, 123.419 persones. El nombre de catalans residents a l’estrangèr no ha deixat de créixer almenys des de l’any 2009, amb dades recollides per l’Idescat.
Les noves inscripcions de catalans a l’estranger arriben a 32.675, la xifra més alta en quinze anys
Amb independència del lloc de naixement dels catalans a l’estranger, en el rànquing de països de residència França se situa en primer lloc, amb 56.496 residents catalans, i també és la primera destinació dels ciutadans de 34 comarques i d’Aran. El Regne Unit se situa en segon lloc, amb 35.277 residents del conjunt de Catalunya, i és la primera destinació per als procedents del Barcelonès i el Moianès. El tercer país amb més residents catalans és Argentina, on resideixen 32.802 catalans i és la primera destinació dels procedents de la Noguera, el Pallars Jussà i el Priorat, seguit d’Alemanya, que amb 32.474 residents catalans és la principal destinació dels procedents d’Osona i del Lluçanès.
La població nascuda a Catalunya que viu a l’estranger resideix fonamentalment a Europa (68,1%). També resideixen al continent europeu el 73% dels nascuts a la resta d’Espanya i el 69,7% dels nascuts a països diferents d’aquells on resideixen actualment. En canvi, la població nascuda al mateix país de residència es localitza majoritàriament al continent americà (60,7%).
Lloc de procedència
Més de la meitat dels residents a l’estranger tenen la seva darrera inscripció padronal a la comarca del Barcelonès (195.653 persones). Pel que fa als municipis de darrera inscripció, 173.686 residents a l’estranger estan inscrits al municipi de Barcelona. El segueixen l’Hospitalet de Llobregat (8.994), Terrassa (8.026), Badalona (7.746) i Sabadell (7.697). En relació amb el 2023, els augments més elevats entre els municipis amb més de 1.000 residents a l’estranger són Mollet del Vallès, amb un augment del 8,8%, seguit de Tortosa, Salt, Reus i Manresa, amb increments de més del 7%.
Per comarques, les proporcions més elevades de nascuts a l’estranger són les de la Noguera (72,5%), el Pallars Jussà (72,4%), el Barcelonès (71,2%) i el Priorat (69,4%). En canvi, les proporcions més altes de residents a l’estranger nascuts a Catalunya són les de la Cerdanya (49,7%), Osona (46%), el Berguedà (45,5%) i el Pla de l’Estany (45,3%).
L’edat mitjana de la població resident a l’estranger és de 38,6 anys, és a dir 4,8 anys més jove que la del conjunt de Catalunya (43,4 anys). Per grans grups d’edat, els menors de 15 anys representen un 19,0% de la població resident a l’estranger, els de 15 a 64 anys són el grup majoritari, amb un 66,7%, i les persones majors de 64 anys representen el 14,2%.
Noves inscripcions
L’any 2023 hi ha hagut 32.675 noves inscripcions als registres consulars, 16.953 homes (51,9%) i 15.722 dones (48,1%), corresponents a les altes produïdes per emigració a l’estranger, naixement, nacionalització i omissió. En relació amb l’any anterior s’ha registrat un ascens del 22,9% de noves inscripcions que s’ha traslladat a tots els continents, tot i que els ascensos més pronunciats són a Àsia (35,4%) i a Amèrica (33,5%).
Gairebé la meitat de noves inscripcions de l’any 2023 corresponen a persones nascudes fora de Catalunya i gairebé un terç a catalans nascuts a Catalunya que han emigrat. Un 2,4% són catalans nascuts a la resta de l’Estat, i encara un 19% són catalans nascuts a l’estranger que s’han traslladat a un tercer país.
Pel que fa a Europa, un 62,1% de les noves inscripcions al continent (9.467) són a països de la Unió Europea i un 37,9% a la resta d’Europa (5.768). Al continent americà, un 43,9% de les noves inscripcions han estat a l’Amèrica del Nord i Central (6.241) i un 56,1% a l’Amèrica del Sud (7.961).
Per grans grups d’edat, el 34% de les noves inscripcions correspon al grup de menors de 16 anys, el 61,6% a persones amb edats compreses entre els 16 i 64 anys, i el 4,4% a persones de 65 anys o més. Per sexe, la relació de masculinitat és de 108 homes per cada 100 dones.
La FIEC reclama una llei de retorn per als catalans a l’estranger
