Adrià Guevara és diputat al Parlament de Catalunya per Esquerra Republicana [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Adrià Guevara Figueras (Vilanova i la Geltrú, 1996) és diputat al Parlament de Catalunya des de fa poc més d’un any per Esquerra Republicana. Llicenciat en Estudis Globals per la Universitat Pompeu Fabra, un grau que va acabar a la Universitat Bocconi de Milà (Itàlia) per completar la seva formació en política internacional i governança, va ser regidor de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i membre del Consell Comarcal del Garraf. Durant l’etapa universitària, va ser Ambaixador UNICAT de la Generalitat de Catalunya, representant els universitaris catalans davant la Unió Europea. Com a diputat d’Esquerra al Parlament forma part de la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació. A Exterior, Guevara posa en valor la feina feta de la consellera Serret.
Vas rellevar Ernest Maragall -qui també va ser conseller d’Acció Exterior- com a representant d’Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya. Què va suposar aquest relleu per tu?
Un motiu d’orgull, d’honor i de respecte. Si formar part del Parlament del teu país ja és molt especial, s’hi va sumar un punt d’il·lusió pel fet de fer-ho rellevant una persona com l’Ernest, que és un símbol per tot el que significa per Catalunya i per Esquerra Republicana. A més de bonic, també va ser metafòric perquè s’escenificava un relleu generacional, que també és rellevant.
Ha finalitzat la legislatura, que en el teu cas, ha tingut una durada d’un any i mig com a diputat. Com està sent l’experiència de ser un actiu del Parlament?
Més enllà de l’honor i la responsabilitat, tinc molt clar que aquells que ocupem un càrrec públic, en aquest cas al Parlament de Catalunya, hem de tenir una voluntat de servir i de ser molt responsables. L’experiència està sent molt bona, i sobretot, vull agrair a tothom perquè des de l’inici m’he sentit molt acompanyat. Des del grup parlamentari d’Esquerra fins a l’equip de govern, amb qui tenim la missió de continuar treballant per millorar la vida dels catalans i de les catalanes, i en el meu cas particular, al Garraf, que és la meva comarca i a qui represento.
Com arribes a la política i la possibilitat de ser diputat al Parlament?
La política que ho acaba sent tot, i jo l’he forjada des de casa al costat dels meus pares. Des de ben petit, ells m’han acompanyat, especialment, a endinsar-me en el món cultural: m’han animat a llegir, i això m’ha fet desenvolupar un cert esperit crític, un esperit d’interès i de participar. Així és com de ben jove m’implico en el projecte polític d’Esquerra al meu poble, a Vilanova i la Geltrú. I ho faig amb el convenciment d’ajudar la gent. Crec que tots aquells qui fem política ens mou una voluntat de servei públic. Després, un cúmul de casualitats m’acaben portant fins al Parlament.
Formes part de la comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació. Per alguna qüestió especial?
Per una doble voluntat. D’una banda, el partit m’anima a formar part d’aquesta comissió, que jo des del principi hi vaig mostrar molt d’interès, bàsicament, per un motiu acadèmic. Jo vaig estudiar Estudis Globals a Barcelona i vaig acabar a Milà, on hi vaig viure sis mesos. És un grau multidisciplinari que et permet a treballar en diferents àmbits, però sempre amb una visió global. Així, des d’aquesta doble voluntat, la meva i la del partit, he treballat en aquesta comissió.
“Esquerra i Junts tenen un model diferent quant a l’acció exterior. Els juntaires es basen a cop de titular, buscant la foto i és més buit de contingut”
La legislatura s’ha esgotat després que Esquerra -com a partit de govern- no va trobar els suports necessaris. Va ser un error per part dels partits de l’oposició no aprovar els pressupostos que va presentar el president Aragonès?
Més que un error, jo diria que va ser una irresponsabilitat per part dels qui s’hi van oposar. Tombar els pressupostos no va ser una bona decisió per al país, i els partits haurien d’haver prioritzat els drets del país per sobre dels interessos particulars. Per què qui ja n’estan patint les conseqüències són els mateixos ciutadans. A més, considero que eren uns pressupostos molt bons, en molts àmbits, universitari, sanitari, educatiu, cultural o d’acció exterior, per citar-ne alguns.
L’última sobre els pressupostos fallits. Quant a l’acció exterior, tot i ser la partida més minsa dels comptes, estaven orientats a reforçar, sobretot, la cooperació al desenvolupament. Aquesta va ser una condició dels socialistes o és una prioritat per Esquerra?
És la prioritat d’Esquerra en conjunt, perquè l’acció exterior és una prioritat d’Esquerra i m’atreviria a dir, i ho dic plenament convençut, que l’acció exterior d’aquest país només avança quan la lidera Esquerra, quan hi està al capdavant. Va ser Esquerra qui va crear la conselleria d’Acció Exterior i Cooperació amb el conseller Romeva al capdavant. I després ha sigut el govern d’Esquerra, amb la consellera Serret al capdavant, qui ha acabat de consolidar i recuperar, pràcticament des de zero, l’acció exterior que va ser la més escapçada arran de l’aplicació del 155. Amb aquesta mirada global, també tenim la responsabilitat d’ajudar tothom, i així, la cooperació és un àmbit amb el qual el pressupost ho posava en valor. Ho fem amb la voluntat de complir amb els compromisos parcials d’arribar al 0,7% dels ingressos a curt termini.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En la legislatura que ha finalitzat, a la comissió d’Acció Exterior també s’ha fet evident el distanciament entre Esquerra i Junts. Per què dues forces independentistes que van iniciar una legislatura plegats l’acaben amb posicions tan allunyades?
Des de dins el que veiem és que bàsicament Esquerra i Junts tenen un model diferent quant a l’acció exterior. Tots dos models hi aposten, però hi ha diferències. Des d’Esquerra el model d’acció exterior és dotant-lo de contingut, anant més per feina i d’una manera més discreta. En canvi, Junts té un model basat a cop de titular, anant a buscar la foto, i més buit de contingut. A diferència de Junts, el model d’Esquerra s’assembla més a la diplomàcia moderna.
L’estratègia de Junts des de Waterloo ha condicionat o ha posat pals a les rodes a l’acció exterior del govern Aragonès?
No m’atreviria a dir que han posat pals a les rodes. Al final jo separaria molt el que és el govern d’un país a l’estratègia d’un partit concret. Per descomptat, amb la feina que Junts ha fet des de Waterloo o la d’Esquerra des de Ginebra suma en la lluita per aquells qui són a l’exili i a internacionalitzar el conflicte. Des del govern, i des de la conselleria d’Acció Exterior en particular, s’ha fet molta feina, i aquesta s’ha fet sense col·lidir amb l’acció que puguin fer els partits polítics fora de Catalunya.
“Volem arribar a les 30 delegacions a l’estranger en la pròxima legislatura”
Amb què s’ha traduït el suport d’Esquerra al govern de Pedro Sánchez en matèria d’acció exterior?
La relació d’Esquerra amb el PSOE ha contribuït a millorar l’acció exterior, així i tot, Madrid sempre ha intentat posar pals a les rodes, fins i tot, amb l’actual govern del PSOE. No els agrada que tinguem aquesta capacitat ser un altaveu al món. L’acció exterior la fem i molt bé, i té un impacte positiu per a Catalunya. Des d’Esquerra tenim clar que fem acció exterior nosaltres mateixos, sense tuteles ni limitacions. No demanem permís a les ambaixades espanyoles per fer coses, sinó que les fem, perquè tenim la capacitat i la legitimitat de fer-les.
Desgranem la legislatura que ha acabat. Catalunya ha recuperat la seva presència davant de les institucions europees i d’abast mundial?
Sí, ha estat molt rellevant el lideratge del president Aragonès i la consellera Serret, amb qui han tingut més d’una desena de trobades amb comissaris europeus, en els últims mesos, amb més presència que en tota la seva història. Avui Catalunya torna a ser un actor rellevant en l’àmbit internacional. El multilateralisme passa per ser present al món, parlar amb tothom. I també en aquesta estratègia, Catalunya i Barcelona han guanyat tot el protagonisme al Mediterrani liderant la macroregió mediterrània. El Mediterrani és un àmbit estratègic i té reptes compartits com és la lluita pel canvi climàtic. Tenim la voluntat de seguir-ho fent.
La xarxa de delegacions (21) donen més cobertura al món (a 32 països). El govern d’Esquerra té clar que la prioritat serà continuar ampliant la cobertura d’aquesta xarxa al món?
La xarxa de delegacions a l’exterior són un pilar fonamental, són el nostre altaveu al món. Són casa per als catalans i les catalanes que viuen a l’estranger. Amb aquesta cobertura, la més gran de la història del país, fa que Catalunya sigui la nació sense estat propi amb una xarxa de delegacions més gran del món, comparable a la d’alguns països europeus més petits que el nostre. Segurament la nostra voluntat és la de continuar creixent, però sobretot, fer-ho amb una voluntat molt clara.
Quina?
Fer i dotar les delegacions amb contingut i que siguin útils i operatives. I no pas com ha passat en altres governs anteriors en què s’havien obert delegacions posant-hi un cartell i després ja veurem què en fem. En l’estratègia fixada pel govern, si tot va bé, estan previstes dues més al sud-est asiàtic aquest darrer any. I si la ciutadania ens fa confiança, i Esquerra assumeix, de nou, la responsabilitat d’Acció Exterior volem arribar a les 30 delegacions a l’estranger en la pròxima legislatura. Així ho diu el programa electoral d’Esquerra.
En una entrevista recent a Exterior, la secretària de política europea i internacional del PSC, Laura Ballarín va assegurar que “l’acció exterior catalana tindrà més impacte si les delegacions van de bracet amb les ambaixades espanyoles”. Què en penses?
És una mostra clara dels models oposats en l’àmbit d’acció exterior que tenim a Esquerra Republicana i el PSC. Aquesta declaració explica molt bé el model que té el PSC per a l’acció exterior i el conjunt de polítiques pel nostre país. Ara mateix, el PSC té Catalunya com una sucursal de la Moncloa, i més tenint en compte que qui governa a Madrid són els socialistes. Salvador Illa i tot el seu equip posen Catalunya al servei de Madrid i això no és bo per Catalunya perquè en ens resta, especialment, en la capacitat d’influir. No volem que Catalunya sigui una oficina més de la Moncloa, volem ser una xarxa de delegacions d’una nació que té la voluntat de ser un estat i que, per tant, vol tenir la seva pròpia veu al món.
“Volem continuar dotant i ampliant els serveis per a la comunitat catalana a l’exterior, que inclou, el vot exterior i el pla de retorn”
Si el PSC guanya les eleccions del 12-M i acaba governant, creus que tindrà la intenció de retallar la capacitat de gestió de les delegacions catalanes a l’exterior?
En tot cas, això ho hauria de preguntar als representants del PSC [somriu]. Els puc dir que és una qüestió que els interessa poc i que eviten parlar-ne. Segurament per no molestar a la Moncloa. Ara bé, hi ha un risc immens que això passi, no només amb les delegacions sinó amb tot allò que té a veure amb l’acció exterior catalana. S’està fent molt bona feina, s’han assolit grans fites. Construir costa molt, destruir ben poc. Tots plegats hem de ser conscients a l’hora de votar i intentar evitar el risc que suposen aquelles opcions polítiques que tinguin la voluntat de destruir o d’estancar l’acció exterior.
Foto: Joanna Chichelnitzky
En el període d’un mes hi haurà eleccions catalanes i europees. Des del govern s’ha fet prou perquè el vot exterior obtingui millors dades de participació?
Hem fet passos endavant, i s’han fet millores significatives. Ara bé, possiblement, no és suficient. Estem estudiant tots els escenaris i les possibilitats possibles que ens permet el marc legislatiu, ja que la voluntat d’aquest govern i la d’Esquerra Republicana és avançar cap a un vot delegat o cap a un vot electrònic per tal de poder facilitar al màxim la participació en les urnes dels catalans i catalanes a l’exterior. En aquests dos propers comicis encara no serà possible fer-ho de la forma com ens agradaria. Però treballem perquè durant la pròxima legislatura pugui ser així.
Més reptes pendents sobre la taula: l’oficialitat del català a Europa. Està més lluny o més a prop?
Crec que tard o d’hora serà oficial. I com tot, no és un procediment senzill. Com també ho van ser l’indult o l’amnistia. Els catalans som tossuts i persistents, ens estimem molt la nostra llengua, i per tant defensem arreu que és un procés complicat. Tenim bona relació amb la diplomàcia belga -que actualment té la presidència del Consell de la Unió-, jo mateix he parlat amb l’ambaixador de Bèlgica a Espanya. Hem d’esgotar les opcions amb Bèlgica, avançat el més enllà possible, perquè el pròxim país d’agafar la presidència de la Unió serà Hongria, cosa que probablement hi haurà un context més complex.
Un dels projectes rellevants amb el segell de la consellera Serret és la creació del cos d’acció exterior, que amb l’avançament electoral s’ha quedat a les portes de la seva aprovació. Per què és rellevant?
Com que no tenim les eines d’un estat com a tal, no tenim la capacitat de crear cossos diplomàtics amb tots els avantatges que això suposa. Tenim el gran repte de professionalitzar l’acció exterior amb un cos especialitzat per estructurar i millorar la
coordinació de l’acció exterior del Govern. I seguir amb la feina que hem començat de concertació laboral del personal a l’exterior.
Quins són els eixos programàtics quant a l’acció exterior i la cooperació que aborda el programa electoral d’Esquerra per a la pròxima legislatura?
Bàsicament, són tres. El primer, consolidar Catalunya a l’exterior com un actor internacional de referència. I això passa per ampliar fins a 30 delegacions del govern a l’estranger, i ho facin amb continguts, sent útils. El segon, continuar dotant i ampliant els serveis per a la comunitat catalana a l’exterior, que inclou, el vot exterior i el pla de retorn. I el tercer, continuar avançant en el repte del 0,7% dels ingressos corrents del govern destinats a la cooperació amb la voluntat d’estar al servei del món i d’ajudar a aquells qui més ho necessiten.
“La voluntat d’Esquerra Republicana és avançar cap a un vot delegat o cap a un vot electrònic”
La consellera Serret està a l’espera de conèixer la sentència pel judici de l’1-O. Creu que continuarà exercint de consellera si, finalment, Esquerra té responsabilitats de govern?
No és a mi qui em pertoca prendre aquesta decisió. Quant a la sentència, veurem quan s’aplica l’amnistia. La consellera Serret ha fet molt bona feina, ha consolidat l’acció exterior i l’ha situat a uns nivells com mai. I ha posat en valor allò que deia al principi: l’acció exterior és un departament que només avança quan Esquerra Republicana és al capdavant.
És, encara, víctima del procés.
El què està vivint i patint la consellera Serret és indigne, és una vergonya democràtica. També a altres companys que no se’ls permet fer política amb normalitat. Es tracta d’una anomalia democràtica. Aquesta entrevista li pertocava fer al meu company Ruben Wagensberg, que fins fa poc exercia de portaveu d’Esquerra en la comissió d’acció exterior, i que s’ha hagut d’exiliar acusat de terrorisme per presumptament haver participat o organitzat mobilitzacions pacífiques per la sentència del procés. Hem de ser capaços de revertir-ho.
La solució passa per l’amnistia.
Sí, tant de bo l’amnistia serveixi per normalitzar aquesta situació i que permeti tots els companys i companyes que estan judicialitzats, exiliats o empresonats puguin tornar a la normalitat i puguin exercir la política com qualsevol ciutadà del país.
Com es pot combatre el desencís amb la política que viu una part de la ciutadania -especialment amb els partits independentistes- després de l’intent fallit de l’1-O i amb unes eleccions catalanes transcendentals a l’horitzó?
Entenc que és un normal que hi hagi ciutadans que se sentin desencisats, és un sentiment compartit per tots. Així i tot, és importantíssim mobilitzar la gent, de nou, que vagi a votar. Ho hem de fer per continuar avançant socialment i nacional, i l’única opció capaç de fer-ho possible és la d’Esquerra Republicana. Tenim un horitzó: el referèndum. No serà immediat, no hem de tenir por de dir que no tenim cap solució màgica i que demà passat no farem la independència. Ara bé, estem treballant dia a dia per mantenir aquest horitzó de futur i assolir-lo. Tenim una feina feta al capdavant del govern que ha de servir perquè els ciutadans continuïn fent-nos confiança.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Laura Ballarín (PSC): “L’acció exterior catalana tindrà més impacte si les delegacions van de bracet amb les ambaixades espanyoles”
