Rosique, Montserrat i Bruguete, veus del debat sobre el vot exterior a l’Espai Línia [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Exterior.cat va posar a debat aquest dijous el vot exterior, una temàtica que s’ha vist actualitzada gràcies a la derogació del vot pregat, que es va fer efectiva el setembre de 2022. La diputada al Congrés espanyol per Esquerra, Marta Rosique; el vocal de la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC), Antoni Montserrat; i la representant de Marea Granate, Berta Burguete, van abordar el camí que ha viscut el dret a vot dels catalans a l’exterior i l’escenari que s’ha obert des de fa prop d’un any. El debat va ser moderat pel director d’Exterior, Quim Miró, des d’Espai Línia de Barcelona.
El vot exterior és un dret que no està reconegut per a tots els estats membres de la Unió Europea. De fet, Espanya i Portugal són els dos únics estats que tenen reconegut el vot exterior en la seva constitució. Després d’anys de consolidació de la democràcia a l’Estat espanyol i, de retruc, d’una participació activa en el vot exterior, l’any 2011 es crea un precedent a Galícia que canvia l’escenari.
Antoni Montserrat va recordar que “van considerar que aquell sistema de participació des de l’estranger estava alterant els resultats, especialment en l’àmbit municipal”. La queixa, curiosament, no va ser a càrrec del PP ni del PSOE. “Va ser el Bloque Nacionalista Galego!, que puc assegurar que se’n penedeixen”, va reblar Montserrat. Aquella queixa va ser el detonant per la posada en marxa del vot pregat. “Aquell café para todos es va acabar convertint en un autèntic malson”.
Des d’aleshores, les dificultats per exercir el dret a vot es multipliquen i la conseqüència és palpable: la participació decau fins a mínims històrics. Amb dades a la mà, les eleccions catalanes de 2021, la participació exterior va tocar fons amb un 4,2%. La millor dada amb el vot pregat van ser les eleccions catalanes posteriors a l’1-O i poc després de l’aplicació del 155 amb un 12%. “Va ser una participació espectacular, en unes eleccions molt especials que la comunitat catalana a l’exterior va mobilitzar-se”, va apuntar Montserrat.
Antoni Montserrat: “Mai superarem el 35% de participació, la majoria dels qui viuen a l’exterior han dimitit. Això sí, espero que doblem o tripliquem la darrera xifra d’un 4%”
Des de la FIEC, va apuntar-ne el vocal, “intentem fer una feina de divulgació”, i va aplaudir “complicitat activa” dels partits catalans a Madrid. Sumat als entrebancs i les exigències de votar des de l’exterior, s’hi afegeix el desconeixement sobre com fer-ho.
Els representants de la FIEC i Marea Granate van posar en relleu les ingerències que s’han viscut en la majoria de consolats espanyols. En aquest sentit, Berta Burguete va explicar que des de Marea “hem estat molts anys anotant tot allò que calia modificar tant en els terminis com els llocs de votació”.
La diputada al Congrés per Esquerra, Marta Rosique [Foto: Joanna Chichelnitzky]
La bona connexió entre entitats com la FIEC i Marea Granate i l’entesa amb els partits polítics van ser la fórmula perfecta per a aconseguir la derogació del vot pregat. La republicana Marta Rosique va assenyalar que “sense la feina feta per les entitats com la FIEC i Marea Granate no seríem on som, és important que facin pressió” i va recordar que “ha estat la demostració que els representants de diferents partits polítics podem coordinar-nos”.
Montserrat va explicar que Esquerra va liderar la iniciativa presentar una proposició no de llei. Així van començar a treballar plegats i va definir-ho com “un moment clau en aquesta legislatura”, deixant constància el paper de les representants polítiques Mariona Ilamola (Junts) i Sara Vilà (EnComú Podem).
Berta Burguete: “Visca el vot de paper. El vot electrònic? No és democràtic, hi ha molta gent que no sap ni com funciona”
Al vot des de l’exterior se sumen les alternatives del vot delegat i el vot electrònic. Burguete va defensar el vot físic, “visca el vot de paper” i va confessar que no creu en el vot electrònic “perquè no és democràtic, hi ha molta gent que no sap ni com funciona”. Rosique, en canvi, va aferrar-se al vot electrònic i al delegat com una bona resposta, posant l’exemple de França, un país on sí que funciona.
La representant de Marea Granate, Berta Burguete [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Amb la campanya electoral de les eleccions del 23-J tot just acabada d’encetar-se, els tres ponents van parlar de quina participació esperen. Montserrat va mostrar-se contundent: “mai passarem del 35%, perquè la majoria dels qui estan a l’exterior han dimitit, però espero que almenys doblem o tripliquem el 4%”. Burguete va confessar que s’han trobat amb entrebancs que han frenat les seves aspiracions.
Marta Rosique: “El vot no ho resol tot, però és una de les maneres més importants per a incidir en el dia a dia”
Sobre la campanya d’abstenció promoguda des del sector independentista, Rosique va recordar com d’útil pot ser una papereta dins l’urna: “el vot no ho resol tot, però és una de les maneres més importants per a incidir en el dia a dia”. Montserrat va acompanyar-ho dient que “em posa dels nervis que hi hagi una crida a no votar”.
Els tres protagonistes del debat es van felicitar per la feina feta en l’aprovació de la reforma de la llei que regeix el vot exterior. “Els resultats de la derogació del vot pregat no es veuran reflectits el 23-J. Necessitarem més temps per veure efectiva l’aportació que hem fet entre tots des del Congrés”, va reblar Rosique.
Vot exterior: prop del final, però encara queda feina per fer
