Ester Capella, delegada del Govern català a Madrid [Foto: Blanca Blay/ACN]
Ester Capella i Farré (La Seu d’Urgell, 1963) és l’actual delegada del Govern català a Madrid. Llicenciada en Dret per la Universitat de Barcelona, va exercir d’advocada fins a implicar-se políticament amb Esquerra Republicana. Ha exercit la política com a regidora a l’Ajuntament de Barcelona (2007-2011), senadora designada pel Parlament de Catalunya (2013-2015), diputada al Congrés dels Diputats (2015-2018), consellera de Justícia (2018-2021) i diputada al Parlament de Catalunya (2021). Des de fa uns mesos ha tornat a Madrid disposada a ser una peça clau en la resolució política del conflicte obert entre Catalunya i Espanya. A Exterior.cat, Capella defensa la taula de negociació i alerta de l’ascens de l’extrema dreta, tant al Congrés espanyol com al Parlament català.
Després d’una legislatura marcada per la pandèmia vas deixar la conselleria de Justícia per tornar a Madrid, aquest cop com a delegada del Govern. Com es va produir aquest canvi?
Va ser fruit de l’acord de govern entre ERC i Junts que es va decidir que la titularitat de Justícia fos per a Junts. Aleshores va ser el meu partit, Esquerra qui va proposar-me anar a Madrid, ja que el meu perfil s’adequava a les necessitats que requeria la nova legislatura.
Vostè va ser a Madrid tres anys com a diputada al Congrés. Aquest fet hi va tenir a veure a l’hora de ser l’escollida?
Sí, pel meu coneixement de la ciutat i per la capacitat com a interlocutora per construir ponts entre els dos governs, el català i l’espanyol. Aquests elements van contribuir-hi decisivament a l’hora d’encapçalar la delegació de Madrid. Jo soc part del govern perquè Madrid és una peça estratègica clau.
La seva intenció inicial era repetir com a consellera?
L’anterior legislatura va molt dura, amb un 155 aplicat tot i tenir president, amb el trasllat dels presos polítics a les presons catalanes, i amb una pandèmia que ho va acabar tacant tot i que va fer molt més difícil la gestió. Ara soc a Madrid posant-hi la distància necessària a Catalunya que em permeti analitzar correctament els escenaris de futur.
Quin serà el seu paper en aquesta nova legislatura?
Més enllà de la representació institucional permanent de Catalunya a Madrid i amb les diferents ambaixades dels diferents països, la meva funció en aquesta legislatura consisteix a coordinar els grups parlamentaris que donen suport al govern català, supervisar l’acció del govern espanyol i també quina lectura se’n fa a Madrid de les decisions que es prenguin a l’hemicicle català. En aquesta legislatura la delegació del govern a Madrid té un pes polític més rellevant.
Per què ho és?
Perquè el país s’ha mogut en aquests darrers temps, i és diferent de l’escenari que hi havia fins ara. La prioritat és buscar ponts que ens permetin traçar els camins que hem de recórrer en diferents àmbits. Prova d’això és la voluntat molt clara pel diàleg i la mesa de negociació, que forma part de l’acord de govern.
“En aquesta legislatura la delegació del govern català a Madrid té un pes polític més rellevant”
És optimista amb la mesa de negociació?
Ho soc, perquè tot conflicte passa per la negociació, el diàleg i l’acord. Tots els conflictes polítics segueixen els mateixos paràmetres i amb unes temporalitats. Només cal veure en el context internacional com han evolucionat. Som conscients que no ho resoldrem en 24 ni 48 hores, però tenim un espai per recórrer, per negociar i per arribar a un acord.
La mesa de negociació ha de condicionar el suport d’uns pressupostos o viceversa?
Cal que preservem la mesa de negociació, sempre. El suport a uns pressupostos poden generar confiances en les dues parts. Ara bé, el trànsit de la negociació dels pressupostos podem expressar com ens sentim les catalanes i els catalans davant els incompliments que hi ha hagut per part dels diferents governs espanyols fins ara respecte a Catalunya. Perquè quan s’acorda una millora en el servei de Rodalies no és un benefici només per als independentistes, sinó per tota la ciutadania del país.
Foto: Miquel Codolar / ACN
Puigdemont ha demanat aquesta setmana a ERC que la seva situació personal no formi part de la mesa de negociació.
D’entrada, respecto totes les situacions personals i mai menystindré cap realitat perquè hem de tenir sempre la capacitat per situar-te al lloc de l’altre. La solució per acabar amb l’exili i la resta de casos oberts de la gran causa general de l’independentisme passa per aplicar la llei d’amnistia, que no està prohibida en la Constitució i que permetria posar el comptador a zero. La resta són pedaços.
L’estratègia dels tres grans partits independentistes -ERC, Junts i la CUP- ha variat després de l’1-O. Com es pot arribar a una estratègia conjunta?
L’objectiu és clar i compartit: la independència de Catalunya. Ara bé, les estratègies són dispars amb l’escenari actual. És evident que no podem repetir l’1-O, ho vam intentar, però no vam poder aconseguir l’objectiu. Així, en el mentrestant hi ha hagut unes eleccions al Parlament de Catalunya amb un resultat clar a les urnes: un consens majoritari de la ciutadania que aposta per la negociació. A partir d’aquí, hem de fer esforços per arribar a una estratègia conjunta per seguir avançant. Però no tothom fa la mateixa lectura.
“Hi ha hagut unes eleccions a Catalunya amb un resultat clar: un consens majoritari de la ciutadania que aposta per la negociació”
Si posem la mirada a Madrid, creu que Catalunya tindria més força si les tres formacions independentistes anessin de bracet?
En el cas d’Esquerra està defensant una estratègia al Congrés i l’ha deixat molt clara, que a més té una força per a condicionar determinades posicions. Cada organització política defensa un model de societat determinat, i que es visualitza especialment en els aspectes social i econòmic, on hi ha certes diferències que fan difícil que hi hagi posicions comunes al Congrés.
En la seva anterior etapa a Madrid governava el PP. Ara ho fa el bipartit PSOE-Podemos. La ciutat l’ha trobat diferent?
Estructuralment Madrid es manté, no ha canviat gaire. Ara bé, hi ha una irrupció descarada de l’extrema dreta que nega els valors dels drets fonamentals i republicans que nosaltres defensem. Aquest ha estat un canvi significatiu, a pitjor, que genera distorsions en el debat polític, que el PP li faci la gara-gara i que s’ancori tocant a l’extrema dreta. Aquest nou actor que irromp en la política ens manté en alerta, com també a Catalunya. La presència de VOX al Parlament no és una anècdota.
Quina és la visió de Catalunya que palpa al carrer?
Visualitzo una fase en la qual no diria que ha baixat la tensió, sinó que està adormit. I és així perquè pensen que amb determinades posicions el conflicte s’ha resol. També és cert que la pandèmia ha provocat un canvi en les prioritats de la gent. I veurem quina reacció generen els debats que hi hagi en les setmanes que venen al Congrés.
“Cal que preservem la mesa de negociació, sempre. El suport a uns pressupostos pot generar confiances per les dues parts”
Des de la delegació de Madrid com es pot fer pedagogia per fer entendre la realitat política catalana a la capital de l’Estat espanyol?
És una de les nostres prioritats. En aquest sentit, hem organitzat un seguit de xerrades que desgranaran el llibre ‘Catalunya-Espanya: del conflicte al diàleg polític?’ a través de la reflexió dels seus autors que abracen tots els posicionaments polítics des de Catalunya. L’objectiu és posar sobre la taula els camins viables, i les propostes i alternatives que haurien de permetre resoldre democràticament el conflicte i decidir el futur de Catalunya i Espanya.
Quin vincle té la delegació amb la comunitat catalana establerta a Madrid?
La delegació és l’aixopluc dels catalans residents a Madrid. Hi ha un feedback amb tota la comunitat amb les diferents activitats que s’organitzen des d’un costat i de l’altre. Des de la delegació oferim un seguit de serveis adreçats a la ciutadania. Comptem amb el Centre Cultural dedicat a l’anàlisi i el debat de la cultura i la societat catalanes i l’ensenyament de la llengua catalana a Madrid. I la Llibreria Blanquerna, que és la llibreria catalana de Madrid i que està especialitzada en la comercialització de llibres en català i sobre Catalunya.
