Gabriel Rufián és el portaveu d’Esquerra Republicana a Madrid [Foto: Congreso de los Diputados]
Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) és el portaveu i l’home fort d’Esquerra Republicana a Madrid. Des de 2013 va reivindicar-se com un actiu de l’independentisme a Catalunya a través de la plataforma Súmate. Després de forjar-se políticament al costat de Joan Tardà, és qui lidera Esquerra al Congrés espanyol. A Exterior.cat, Rufián posa èmfasi en l’estratègia d’Esquerra: ampliar la bossa independentista sense oblidar-se de la gestió diària dels ciutadans a través d’una negociació permanent.
Ara ja és una cara molt coneguda. Però com van ser els seus inicis en la política?
Els meus pares es van conèixer en un míting de Bandera Roja, però jo mai vaig militar a cap partit ni sindicat. Això sí, vivia en una casa molt polititzada. Recordo des de molt petit escoltar a Víctor Jara, Pablo Milanés, Aute, Julio Anguita, el Che o llegir Lenin sense saber qui era el davanter del Barça o l’Espanyol. No és res extraordinari. Passa i potser passava més abans, a moltes cases. La meva infantesa va ser això: un debat constant. També era esgotador perquè a mi amb 13 anys els meus amics no m’entenien.
Fins que arriba el projecte de Súmate.
Després d’estudiar relacions laborals i un màster en gestió de recursos humans, vaig treballar en una empresa privada del 2005 i el 2015. Va ser aleshores quan de casualitat vaig coincidir en un parell d’actes de Súmate amb Oriol Junqueras i Joan Tardà. Un dia em van oferir fer política amb Tardà a Madrid. Per mi era com jugar a futbol amb el Messi. No hi ha gaire més… encara que alguna gent que mana molt a Catalunya, vagi dient que jo era un agent del CNI. Tot va ser fruit de la casualitat i ara tinc la millor feina que he tingut mai.
I com va néixer el seu sentiment independentista?
M’ho pregunten molt sovint, com si això de l’independentisme fos una grip. Sempre dic el mateix: jo soc d’esquerres i republicà. Em van ensenyar que el dret a l’autodeterminació era de primer d’esquerres. No m’he mogut d’on era. Em sembla paradoxal que hi hagi gent que defensi el dret a l’autodeterminació d’Escòcia o Palestina i no de Catalunya… aquesta esquerra pura, els Coscubieles de la vida. Crec que si tan sols es votés l’estatus polític de Catalunya, ja seria un gran canvi per la resta de l’estat. El meu independentisme o republicanisme, que per a mi és el mateix, ve d’aquí. L’independentisme és un estat transitori cap a tenir un país millor per a tothom, sense menystenir altres pobles de l’Estat espanyol.
“A l’Estat espanyol no estem consolidant avenços, sinó frenant retrocessos”
Esquerra s’ha convertit en un aliat fiable del govern espanyol?
En aquesta legislatura, el posicionament d’Esquerra és molt clar: totes les polítiques aprovades al Congreso que han incidit de forma positiva en la vida quotidiana dels ciutadans no haguessin estat possibles sense el vot d’Esquerra. Perquè considerem que qualsevol oportunitat que dignifiqui la vida dels ciutadans, visquin a Usera o a Cornellà de Llobregat, sempre hi trobaran la nostra complicitat.
Ho fan amb un govern -el del PSOE i Podemos- que està resistint l’amenaça cada cop més creixent de la dreta espanyola.
Totes les esquerres -no només ERC- que estan involucrades en l’agenda legislativa del govern espanyol formen una mirada molt àmplia i diversa de les diferents esquerres a l’Estat espanyol. Així i tot, no estem consolidant avenços, sinó que estem frenant retrocessos. I sent molt conscients de l’alternativa a l’actual aritmètica governamental al Congreso: la suma de PP i VOX. I qualsevol persona amb sentit comú, i no cal ser indepe, sap què significaria.
En una entrevista recent a Exterior.cat a la portaveu de Junts a Madrid, Míriam Nogueras, va assegurar que “ser soci del govern espanyol i lluitar per la independència de Catalunya és incompatible”.
Nosaltres no governem la Diputació de Barcelona amb el PSOE. Dit això, els qui em seguiu a les xarxes socials podeu comprovar que fa mesos que no parlo de Junts perquè fomentem una bombolla mediàtica molt tòxica, i afortunadament, Catalunya és molt més que una discussió entre Junts i Esquerra. Parlem massa de Junts i molt poc del PSC, i després venen les sorpreses.
“El PSOE mai ha regalat res a ningú. Mai, mai”
Per què els partits catalans a Madrid no acaben d’anar de bracet?
Tenim una relació extraordinària amb la CUP, em sento molt proper als seus discursos perquè ens fan reflexionar, però no tant en el sentit de les seves votacions. Pel que fa a l’espai convergent, que es va dividir, des d’Esquerra sempre estem disposats a escoltar-los. Respectem aquest espai i tant de bo solucionin les diferències que tenen en el seu debat intern.
Creu que Esquerra avui és el partit que genera més estabilitat de govern, tant a Espanya com a Catalunya?
Esquerra és un partit de govern, i que avui ho faci a la Generalitat no ha de ser un accident en la història, sinó que hem vingut per quedar-nos-hi. I estem preparats per assumir la responsabilitat que ens atorguin els ciutadans de Catalunya. Esquerra té una trajectòria de 80 anys, cosa que genera una inèrcia i un pòsit molt necessari en política, i d’això n’estic orgullós.
Foto: Congresso de les Diputados
El suport a Pedro Sánchez en aquesta legislatura és implícit a la negociació política del conflicte entre Catalunya i Espanya.
Esquerra va fer una aposta molt determinada i molt complicada, al mateix temps, en el moment de la investidura [de Pedro Sánchez]. Una aposta pel diàleg, per la política i pel reconeixement mutu a través d’una taula de negociació, com a eina en la qual compta amb un ampli consens dins la societat catalana, com recullen les enquestes. En aquesta aposta hem estat molt sols, però som conscients que no hi ha cap altra alternativa. Cada cop que preguntem quina és l’alternativa al diàleg, la resposta sempre és la mateixa: el silenci, una piulada o una campanya mediàtica determinada.
Esquerra ha aconseguit fer asseure un govern espanyol en una taula de diàleg. Amb això n’hi ha prou?
Veníem d’una època molt fosca, on les institucions amenaçaven i hi havia gent que creia que els conflictes polítics es resolien a hòsties o a través de jutges polititzats. Crec que això ha canviat, i hem obligat el PSOE a asseure en una taula de diàleg. Una taula -cal recordar-ho- en la qual en formen part dos governs i quatre partits, cosa que això genera debat intern, un tempo i interessos per part de cadascun d’ells.
No tothom s’hi ha assegut a taula.
Perjudica molt més a qui no hi és, que a qui hi és. En aquest sentit, Esquerra sempre estarà disposada a asseure’s, i no cedirem a les pressions mediàtiques, perquè si ho féssim estaríem estafant a la gent.
“Defensar el que defenso i ser qui soc a Madrid, té unes conseqüències”
Si fracassa la taula de diàleg, quina alternativa proposa Esquerra?
L’alternativa és continuar creixent, cal ser-ne més, no n’hi ha cap altra alternativa. Em faig meva una frase de Joan Tardà que ho resumeix tot: no es pot proclamar una república contra el 50% de la població ni es pot imposar una autonomia contra el 50% de la població. Els números són els que són. I això ens obliga a fer la nostra feina: dialogar i fer política per continuar creixent.
On pot créixer la majoria independentista a Catalunya?
A l’àrea metropolitana. Per això, són rellevants els resultats que va obtenir Esquerra en les darreres eleccions municipals, i ho seran molt més, els de l’any vinent. Per a créixer és imprescindible que l’àrea metropolitana ens entengui. Soc de Santa Coloma de Gramenet i sé de què parlo. Allà, repartint carnets de puresa, ningú t’entén.
Encara té relació amb la ciutat?
La família i molts amics són de Santa Coloma. Després els meus pares van mudar-se a Badalona i jo vaig viure allà dels 15 als 25 anys, a Lloreda. Ara quan vinc a Catalunya em quedo a casa la meva mare.
Ara on viu?
Sincerament, visc a l’AVE. Vaig estar 10 anys vivint a Sabadell i molt bé, però ara no tinc residència fixa. Treballo a Madrid durant tota la setmana i quan puc vaig a Catalunya per estar amb el meu fill.
Foto: Congresso de les Diputados
A qui podria convèncer Esquerra, de l’àrea metropolitana?
Aquell qui forma part del catalanisme socialista i el progressista que se sent orfe i que té dubtes en relació amb la independència, però que, en canvi, veu Esquerra com un partit que lluita per la millora de la qualitat de vida dels ciutadans. Una bandera i un himne sols no serveixen de res si no s’omplen de contingut. A Esquerra ens avalen els resultats, especialment els obtinguts en les eleccions espanyoles.
De Madrid, què li recorda Barcelona i la seva àrea metropolitana?
Són ciutats molt semblants. Quan vas per Vallecas és molt semblant a quan vas per Santa Coloma. La gent té les mateixes preocupacions. El que més m’agrada de Madrid és l’enorme diversitat en tots els sentits, i el que més m’agrada de Barcelona és que és la meva ciutat. Hi vaig treballar durant 15 anys.
Ha viscut alguna situació de violència als carrers de Madrid?
Defensar el que defenso i ser qui soc, té unes conseqüències. De totes maneres, per responsabilitat, no entraré en detalls perquè em sembla irresponsable. Si voleu un dia fem un cafè o una canya, els hi explico tot. Quan sentia Rivera i Arrimadas dir que tot el món sabia què passava a Catalunya em semblava d’una enorme irresponsabilitat. Quan ets Oskar Matute o Gabriel Rufián, viure a Madrid a vegades no és tan bonic.
“Un dia em van oferir fer política amb Joan Tardà a Madrid. Per mi era com jugar a futbol amb el Messi”
Vostè que és qui negocia amb l’Estat espanyol en nom d’Esquerra en l’aprovació de pressupostos, quina predisposició té a l’hora de negociar-hi?
Si estigués a la Diputació de Barcelona seria més senzill, però no hi soc [somriu]. Soc conscient que negociar amb altres polítics que no pensen com jo forma part de la meva feina. En aquest cas, negociem amb el PSOE no pas perquè siguem el mateix sinó perquè som absolutament allò oposat. Hem de normalitzar la negociació, especialment a la política catalana, on impera una certa toxicitat.
Després de l’1-O, la confrontació intel·ligent ha deixat de ser una opció vàlida per a resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya?
No sé què és la confrontació intel·ligent.
El què proposa una part de l’independentisme.
No en tinc ni idea, aquesta és una pregunta que li haurieu de formular a Junts.
El gest que ha tingut el PSOE amb Catalunya en aquesta legislatura ha estat l’indult?
No és un gest perquè el PSOE mai ha regalat res a ningú. Mai, mai.
A l’estranger hi viuen mig milió de catalans que volen participar amb normalitat en unes eleccions, cosa que avui és impossible fer-ho. El Congreso està reformulant el vot pregat. És optimista que s’impulsi el vot exterior de manera efectiva?
Conec molt bé la realitat del vot exterior, ja que una gran amiga que viu a l’estranger -la periodista Mireia Domènech- està fent una feina extraordinària en aquest àmbit. Me’n parla des que vaig aterrar en política. Ara bé, mentiria si digués que modificar el procés electoral a l’exterior és senzill, perquè no ho és. Esquerra està disposada a fer-ho, està liderant aquesta reforma, però fan falta més suports. Soc optimista, sent conscient de la complexitat que suposa un canvi així.
Gabriel Rufián: "A les pròximes eleccions municipals hi haurà sorpreses"
