L’astrofísica catalana Anna Ferré-Mateu lidera un equip de l’Institut d’Astrofísica de Canàries [Foto: cedida]
Anna Ferré-Mateu (1983, Barcelona) és filla de Sant Quirze del Vallès, però ha conegut molts indrets del món gràcies a la seva feina. Llicenciada en Física especialitzada en Astrofísica per la Universitat de la Laguna, va cursar un màster i un doctorat a les Illes Canàries i va seguir els seus estudis postdoctorals a Hawaii (USA) i Melbourne (Austràlia). Després d’un pas fugaç per Barcelona, va aconseguir una beca Ramón y Cajal a l’Institut d’Astrofísica de Canàries, on lidera un equip que estudia galàxies molt compactes. Ferré-Mateu és la guanyadora d’una menció especial als premis DonaTIC en l’àmbit aeroespacial i a Espai Mèdia explica com es presenta l’inici del 2024.
Vas rebre una menció als Premis DonaTIC, com et vas sentir?
Bé, jo estava a l’Antàrtida quan es va anunciar (riu) i pensava que no tindria connexió, però en vaig aconseguir una mica i va ser una estudiant de màster amb qui havia fet un treball qui em va escriure per felicitar-me. Jo no ho entenia, va ser una mica surrealista, no m’ho creia (riu) i va ser un moment molt boig, entre el gel i els pingüins!
Què suposa per a tu formar part d’aquest grup de dones premiades?
Després de fer tantes voltes pel món, rebre un premi a Catalunya, a casa, ha estat emotiu. És un honor ser-hi, perquè hi ha molt talent, no voldria estar en la pell del jurat, i vull gaudir de la menció.
Portes molts anys fora, quan a casa et premien i aplaudeixen la feina que estàs fent és encara més especial?
Jo vaig conèixer aquests premis l’any passat, arran de dues candidates, però ja no vaig pensar-hi més. Una amiga em va proposar que m’hi presentés i tenia dubtes, però vaig fer-ho. De fet, aquest és el meu lema, per molt boig que em sembli fer una cosa, ho intento.
Quant a l’àmbit especial, recentment hem sabut que Hypatia està buscant noves integrants per a la seva segona missió. Com veus l’aposta que s’està fent per l’espai?
Veig que és un nínxol molt interessant i trobo que ara és el moment per a explotar-lo, perquè és la manera per a destacar. És cert que a Catalunya s’estan fent moltes més coses que a la resta d’Espanya i penso que si no hi has entrat ja, ara fas tard. Hypatia està en el meu radar, vaig descobrir les missions anàlogues tard, i conec una de les integrants de la primera missió.
“A Catalunya s’estan fent moltes més coses que a la resta d’Espanya en el sector aeroespacial”
Tu que viscut tants anys a l’estranger, quin creus que és el paper que té en aquest sector?
Penso que és molt específic, però necessitem moltes més iniciatives com aquestes, com les dels Premis DonaTIC, i tenir continuïtat.
Creus que és el moment de les dones, l’actual?
I tant, i cal tenir en compte que tots els camins porten a Roma, però cadascú ha de buscar-se la seva manera per arribar-hi. Penso que és crucial fer-ho, trobar el seu camí.
Què creus que aporten les dones?
Sempre aportem una perspectiva diferent, amb unes capacitats i unes formes més empàtiques i menys individualistes. Ho tendim a simplificar en dones, però estem parlant de diversitat, de persones de gènere no binari, amb diferents orientacions sexuals i de diferents orígens. Com més variat sigui, crearem unes xarxes i uns projectes que potser no tirarien endavant individualment. Fins ara el model de lideratge no ens ha anat del tot bé, és important que la dona hi sigui al capdavant, potser és qüestió de provar-ne d’altres.
Què t’espera per al 2024?
Començarà amb moltes coses [riu], però serà un any de molts viatges, tinc moltes col·laboracions, vull enfocar-me en el grup que lidero i treballar molt en el projecte del Homeward Bound, amb totes les idees que hem portat de l’expedició. En definitiva, queda molta feina per fer.
Es lliuren els premis DonaTIC 2023
