Jordi Castillo és el secretari general de l’Associació de ciutats europees Xarxa FP [Foto: Joanna Chichelnitzky]
Jordi Castillo (Barcelona, 1982) és el secretari general de l’Associació de ciutats europees Xarxa FP, creada i impulsada per l’Ajuntament de Barcelona l’any 1999, i que enguany celebra 25 anys. Llicenciat en Ciències Polítiques per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i un màster en Gestió Pública a l’Escola de l’Administració Pública. Ha exercit com a docent a Secundària, i ha fet carrera a l’àrea d’Educació de la Diputació de Barcelona. Primer, com a tècnic de la Xarxa FP, també a la Fundació Barcelona Ocupacional. Actualment, combina les funcions de responsable de projectes europeus de la Fundació Barcelona Ocupacional i secretari general de la Xarxa FP. A Exterior, Castillo explica com Barcelona es posiciona com a ciutat de preferència per als estudiants d’Erasmus.
Quina és la missió de l’Associació de ciutats europees Xarxa FP?
Per poder entendre-ho bé cal anar als inicis, tres dècades enrere. Aleshores van aparèixer els primers projectes de mobilitat de joves o estudiants a Europa. La majoria de beques eren per a l’ensenyament universitari, afavorit pel pla Bolonya. Ara bé, la Formació Professional no tenia les mateixes oportunitats, i era molt complex.
Quina complexitat hi havia aleshores?
Principalment, que a diferència de l’ensenyament universitari, l’FP no tenia un pla Bolonya, que reconeix les titulacions d’un país a l’altre a la Unió Europea. Així, que els estudiants d’FP que volguessin participar en un Erasmus en un altre país no ho podien fer en un centre educatiu, sinó que ho havien de fer directament a empreses, i té més dificultats. Davant d’aquest escenari, apareix el projecte de l’Associació de Ciutats Europees Xarxa FP.
Barcelona lidera l’associació durant el mandat de l’alcalde Joan Clos. Per què s’impulsa des de Barcelona i quin paper juga?
Per una banda, a conseqüència dels Jocs Olímpics de 1992, Barcelona va començar a formar part d’un seguit de xarxes europees, entre les quals, l’educativa. I d’una altra, a finals dels anys noranta, Barcelona va iniciar una aposta molt intensa en favor de la Formació Professional, prova d’això és que el 1996 crea el Consell de l’FP a Barcelona, el primer en l’àmbit català.
Per què s’alien i quines ciutats europees acompanyen Barcelona en aquest projecte?
Les ciutats de Berlín, Roma, Múnic, Lió i Tolosa de Llenguadoc. Aquestes ciutats van creure que des dels ens locals podien fer d’encaix entre el món educatiu i empresarial per donar oportunitats als joves estudiants d’FP que volguessin tenir una oportunitat formativa a l’estranger a través del finançament europeu. Barcelona i aquestes ciutats europees s’alien per resoldre la mancança que tenien en relació amb els estudiants d’FP de formar-se a l’estranger.
“Alemanya ha desbancat el Regne Unit com a destí amb més demanda d’Erasmus per als estudiants catalans”
Barcelona ha mantingut durant 25 anys el seu lideratge.
Així és. Qui continua alimentant i nodrint el projecte és Barcelona, l’associació depèn del mateix ajuntament. La seu del secretariat general de la Xarxa FP -que és el motor- és a Barcelona, la presidència és a Múnic, i la tresoreria a Roma. El comitè executiu l’integren representants de ciutats que tenen una expertesa en mobilitat i en FP.
Com es treballa el projecte entre ciutats?
Cada ciutat disposa de la figura de Mobility manager, un responsable de projectes europeus. S’encarrega de rebre els currículums d’aquells joves que han sol·licitat fer l’Erasmus a la seva ciutat, i té com a missió, cercar una empresa per a dur a terme la seva formació. Des de cada ciutat es pilota aquest nexe entre els centres estrangers i les empreses locals.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Com es finança el projecte?
L’associació té un pressupost d’entre 200.000 i 300.000 euros, majoritàriament es finança per aportacions de fons europeus. El 80% de les aportacions europees van destinats a les despeses dels joves, no són diners finalistes. Cada ciutat paga una quota per formar part de l’associació. L’Ajuntament de Barcelona aporta 60.000 euros anuals.
L’Associació de ciutats europees Xarxa FP compleix 25 anys. Quina evolució ha tingut el projecte?
Home, en els darrers 25 anys hi ha hagut una evolució molt bèstia de les comunicacions i la tecnologia. Prova d’això que els primers currículums que ens intercanviàvem entre ciutats era a través del fax! Aleshores, la mobilitat no era com avui. Ho diuen les xifres: fa 25 anys se certificaven una vuitantena de mobilitats l’any, actualment se’n fan entre 800 i 1.000. S’ha multiplicat per gairebé 10.
La tendència a l’alça ha estat sostinguda al llarg d’aquestes dues dècades i mitja que es va impulsar el projecte?
En la primera dècada, el ritme de mobilitat va ser d’unes dues-centes, de mitjana. Ara bé, un cop s’unifiquen els projectes europeus de mobilitat dins del mateix paraigües d’Erasmus facilita moltíssim la cerca de finançament dins la Unió. En l’edició anterior, a Barcelona vam atorgar dues-centes beques, però la demanda va superar de llarg el mig milió.
Quins altres factors han condicionat aquest augment tan accelerat de la mobilitat en l’FP a Europa?
Hi ha un factor determinant: el nivell de competències lingüístiques dels estudiants. Si fa 25 anys, el nivell era força limitat, actualment, és molt bona. En els darrers cinc anys, hi ha una tendència entre els estudiants de graus mitjans, d’entre 16 i 18 anys, tenen unes competències lingüístiques molt adequades per exercir l’Erasmus en qualsevol país europeu.
“La mobilitat internacional d’FP té dos grans reptes: incloure els joves amb risc d’exclusió social i ampliar l’oferta més enllà de la Unió Europea”
Quina diferència hi ha entre l’Erasmus d’un estudiant universitari i d’un d’FP?
L’única diferència és que els estudis universitaris es basa a cursar assignatures de la carrera en una altra universitat durant un semestre i els estudiants d’FP, les pràctiques les cursa en una empresa d’un altre país europeu. Així, la mobilitat internacional en formació professional té el hàndicap que no pot dur-se a terme en un altre centre educatiu, sinó en una empresa.
Per què passa?
Perquè en l’àmbit de l’FP no hi ha equivalències, no hi ha cap reconeixement entre països. Quant a mobilitat internacional, l’FP necessita un pla Bolonya, així és com tindria les mateixes oportunitats que l’ensenyament universitari. I avui, tot just es comencen a dissenyar els primers projectes pilots per a l’FP.
Foto: Joanna Chichelnitzky
L’Erasmus de l’FP són la llavor per a molts dels estudiants de carreres professionals a Europa. Dit d’una altra manera, l’estada a l’estranger durant l’Erasmus es tradueix en una vida professional plena lluny de casa?
Aproximadament un 15% dels estudiants que fan Erasmus a un país estranger, s’hi queden a treballar entre un i dos anys. La majoria ho fan amb unes retribucions econòmiques més elevades. Al cap de dos anys, el 81% d’aquests estudiants treballen a Barcelona. Disposem d’un projecte de mobilitat adreçat a joves del sector químic i industrial que fan l’Erasmus a Alemanya i que de tornada treballen a Barcelona amb empreses alemanyes.
Quin és el destí amb més demanda per als estudiants catalans d’FP?
Actualment, Alemanya ha desbancat el Regne Unit, que històricament, per una qüestió lingüística d’aprenentatge de l’anglès, hi havia una forta demanda. Arran del Brexit, hi ha hagut un canvi de tendència.
Què té Alemanya que el fa tan atractiva i quins sectors ofereix?
Alemanya compta amb una gran oferta dels serveis socioculturals (educació infantil i infermeria) i aquelles professions industrials o tècniques (electricitat, electrònica, disseny per a la fabricació mecànica i la logística en el transport).
I entre els estudiants d’FP d’altres països de la Unió, quina ciutat és la que té més demanda?
Barcelona, té ganxo! [riu] Actualment, l’Estat espanyol és el que rep més estudiants d’FP d’arreu d’Europa, i Barcelona la ciutat que ho lidera. La capital catalana és la més atractiva per fer un Erasmus de la Unió Europea. Hi ha molt bones empreses, i la majoria tenen una mirada internacional que facilita la formació de joves d’altres països.
“Fa 25 anys es certificaven una vuitantena de mobilitats l’any, actualment entre 800 i 1.000. S’ha multiplicat per gairebé 10”
Com es determinen les beques i quin és el vincle que s’estableix des de la Xarxa FP amb els centres educatius?
Quan comença el curs escolar reunim els representants de la norantena de centres d’FP de Barcelona i l’Àrea Metropolitana associats a la Xarxa FP i que treballen en projectes de mobilitat internacional. Aleshores, els diem el nombre de beques que disposen, quins són els perfils professionals amb més sortida i les dates que es poden realitzar. Cada centre educatiu fa una primera selecció dels joves, des de Xarxa FP fem una segona selecció, i després s’autoritza la beca. La majoria d’estades de pràctiques d’FP a Europa es realitzen entre els mesos de març i juny.
La Formació Professional està agafant volada. Ho palpa des de l’associació?
Sí, per descomptat. Actualment, vivim la primavera de l’FP, cada cop hi ha més matriculacions. L’economia espanyola i catalana necessita molts tècnics mitjos, i a vegades, es formen massa tècnics superiors i no pas mitjos. Un estudi recent assegura que els índexs d’inserció de l’FP no deixen de créixer any a any i els nivells salarials cada cop són més alts.
La mobilitat internacional no només l’oferiu a joves, sinó també a docents. Quines peculiaritats té?
El docent no va a fer pràctiques en una empresa, sinó a passar entre una o dues setmanes a l’estranger per conèixer a fons el seu sistema educatiu. L’objectiu és que el docent importi allò que hagi vist més rellevant, i això fa que contribueixi en la millora del nostre sistema educatiu. Sense anar més lluny, el sistema d’FP dual que actualment s’aplica a Catalunya es va importar d’Alemanya.
Quins són els reptes de l’associació a curt i mitjà termini?
Té dos reptes molt clars. El primer, fer la mobilitat internacional per a tots els nivells educatius i amb tota tipologia de persones. És a dir, que la mobilitat internacional també incloguin joves amb risc d’exclusió social, que s’equipari amb la resta. I el segon, és la mobilitat fora de la Unió Europea. Actualment, estem treballant un projecte pilot amb Mont-real (Canadà), Monterey (Estats Units), Melbourne (Austràlia), a més de Mèxic i Colòmbia.
Foto: Joanna Chichelnitzky
25 anys de l’Associació de ciutats europees Xarxa FP que lidera Barcelona
