Xavier Basora és el coordinador de l’Espai de Llengües de la delegació del Govern català a Madrid [Foto: Maria Cerezuela / Exterior]
Xavier Basora Rovira (Tarragona, 1970) és el coordinador de l’Espai de Llengües de la delegació del Govern català a Madrid. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili, viu a Madrid des de fa gairebé 25 anys amb un parèntesi durant la pandèmia. A Madrid, primer, treballa com a professor de català a la delegació del govern de Catalunya. Posteriorment, i ja nomenat traductor i intèrpret jurats de català per la Generalitat, es dedica a la traducció de català per a l’Administració Pública i empreses de l’àmbit privat. El 2014 s’incorpora, de nou, a la Delegació del govern català a Madrid com a coordinador de les Aules de Català durant sis anys. El 2020 torna a Catalunya per exercir de professor de llengua i literatura catalanes d’ESO a l’INS Priorat de Falset. El 2022, amb l’inici de la nova etapa de l’Espai de Llengües a la Delegació de la Generalitat a Madrid. A Exterior, Basora reivindica la feina feta en l’aprenentatge del català a Madrid.
Des de fa més de 20 anys que la delegació del govern a Madrid promou l’aprenentatge de la llengua catalana a la capital espanyola. Des de fa un parell d’anys va impulsar l’Espai de Llengües. Què ha suposat aquest canvi?
Ha estat un canvi molt notable. Tot i que l’aprenentatge del català a Madrid ve de lluny, actualment comptem amb un Espai de Llengües que s’ubica a la setena planta de l’edifici on es troba la seu de la delegació del Govern a Madrid. No només hem guanyat quant a millora en les instal·lacions, sinó que les dues aules amb què comptem disposen de més recursos i pissarres digitals interactives.
Què han aportat les pissarres digitals interactives a les aules?
Hem introduït la tecnologia a les aules! Això ens ha permès disposar d’una munió de recursos digitals que fan més atractiu l’aprenentatge del català. Amb les pissarres digitals interactives connectades a Internet hem incrementat l’ús de llibres en format digital, que les editorials hi estan apostant de valent per aquests continguts. A més, ens permet fer una munió d’activitats a través de la digitalització i Internet.
Quins són els nivells que s’oferten des de l’Espai de Llengües de Madrid?
L’oferta de cursos generals de llengua catalana per a persones adultes presenta els cinc nivells d’aprenentatge: bàsic (A1+A2), elemental (B1), intermedi (B2), suficiència (C1) i superior (C2).
“Les plataformes audiovisuals estan sent una finestra d’obertura per al català”
Hi ha activitats paral·leles?
A banda dels cursos generals, hi ha una oferta per a aquell alumnat amb un nivell de coneixements de la llengua intermedi o avançat: un grup de lectura de llibres en català, un grup de conversa i un grup de perfeccionament.
Quin és el nivell d’aprenentatge de català més demandat?
Gairebé un 40% dels estudiants matriculats a l’Espai de Llengües és de nivell bàsic (A1+A2).
Quin és el perfil d’estudiant de català a Madrid?
Cada cop és més jove. La mobilitat ha estat un element diferenciador, i actualment hi ha molta gent jove que veu el català com una oportunitat per poder estudiar o treballar, ja sigui a Catalunya, les Illes Balears o el País Valencià. Hi ha un altre perfil que aprèn el català per un interès cultural.
Quin acostuma a ser el primer contacte amb el català per a la majoria d’estudiants de l’Espai de Llengües de Madrid?
Les plataformes audiovisuals estan sent una finestra d’obertura per al català. N’hi ha que descobreixen la nostra llengua a través de sèries o música. Fins i tot, molts d’ells veuen pel·lícules en versió original en català.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior
Fa un any i mig van apostar per incorporar, per primer cop, l’occità aranès en l’oferta d’aprenentatge de llengües a Madrid. Ha tingut acceptació?
L’alumnat d’occità aranès és molt determinat. Comptem entre vuit i deu alumnes, majoritàriament d’un perfil d’estudiant de lingüística o filologia, i que han vist l’oportunitat d’aprendre una nova llengua romànica a Madrid. Si tindrà un camí llarg en el temps? Ja ho veurem.
Els joves i els infants també tenen el seu espai per aprendre català.
Així és. És una activitat que es duu a terme al Centre Cultural-Llibreria Blanquerna. Els adolescents d’entre 10 i 14 anys practiquen i perfeccionen la llengua catalana, i els infants d’entre 5 i 9 anys aprenen mitjançant activitats lúdiques i engrescadores. La prioritat és que la canalla pugui millorar la llengua.
Quin és el perfil d’aquests infants i joves?
Majoritàriament són fills de parelles mixtes formades entre catalans i madrilenys. Tot i que és molt important l’aprenentatge que fan a l’Espai de Llengües, la tasca prioritària passa per casa, tenint en compte que tots ells passen moltes hores convivint amb el castellà. Els infants i joves aprenen una llengua amb facilitat, són com esponges, i és amb la pràctica quotidiana que adquireixen els coneixements lingüístics. A casa hauria de ser l’espai on es parla en català.
Quina ha estat l’evolució de les matriculacions?
Sempre ha anat a l’alça. Fa una dècada comptàvem amb una mitjana de 250 estudiants, i el creixement ha estat progressiu. No podem oblidar que durant la pandèmia vam patir una sotragada, tot i oferir l’aprenentatge en línia. Amb més de 300 alumnes, ja hem superat les xifres d’abans de la pandèmia.
“No hem tocat sostre, hi ha més camí a recórrer a l’Espai de Llengües”
Amb aquestes xifres, s’ha tocat sostre o la xifra pot continuar creixent?
És evident que com més recursos s’hi inverteixen, hi haurà més oferta. Si comptes amb més professorat, pots oferir més cursos i, de retruc, genera més matriculacions. No hem tocat sostre, hi ha més camí a recórrer. Així i tot, cada cop hi ha més gent jove que vol aprendre el català. És una llengua com qualsevol altra, això sí, és minoritzada.
Ens podries explicar alguns dels casos d’èxit d’estudiants que s’hagin format a l’Espai de Llengua de Madrid?
Hi ha una munió de madrilenys que han començat des de zero i han acabat aprenent la nostra llengua amb molta naturalitat. Un dels casos més recents és el Carles Crespo, un madrileny que ha après català en molt poc temps. L’any passat va aprovar el nivell C2 (el màxim que pots aspirar quant a certificació) i que es va viralitzar fa més d’un parell de mesos explicant el seu cas.
Hi ha algun cas d’un perfil més conegut o mediàtic?
Sense anar més lluny, a classe tinc un estudiant que és actor madrileny i que està aprenent el català per poder tenir alguna proposta professional a Catalunya. Durant aquests anys he comptat amb professionals que també han volgut revisar millorar la dicció fonètica. La motivació és que continuïn venint a classe.
Foto: Maria Cerezuela / Exterior
La Llibreria Blanquerna: l’oasi literari català al cor de Madrid
