El president Pere Aragonès intervé la seu de Nacions Unides a Ginebra [Foto: Natàlia Segura/ACN]
En el discurs com a ponent, Aragonès ha traslladat la seva “preocupació pel futur de la llengua catalana” i el seu compromís per “preservar la diversitat lingüística i assegurar que tothom pugui viure amb plenitud i normalitat a través de la seva llengua”. El cap de l’executiu ha assegurat que hi ha un “clar consens” a Catalunya per “aturar la substitució de la llengua catalana per la castellana”.
“És un procés conscient de recentralització política i econòmica, així com d’assimilació nacional, cultural i lingüística”, ha denunciat. Per això, Aragonès ha defensat que cal protegir “totes les llengües” per tal de “protegir els drets de tothom” i “la diversitat lingüística de la humanitat”.
El president intervé a Ginebra per defensar el “clar consens” per “aturar la substitució de la llengua catalana”
El president ha estat convidat pel Relator Especial de l’ONU sobre Qüestions de les Minories, Fernand de Varennes. I la participació de l’executiu s’emmarca en la tasca per defensar el català a nivell internacional. Aquesta mateixa setmana el Govern ha presentat un document amb 100 mesures per obrir una “nova etapa” en política lingüística per impulsar el català a l’escola, a la sanitat, al món audiovisual i a l’àmbit de la gent gran, entre altres.
En la seva intervenció inicial, de Varennes ha constatat que “cada vegada hi ha més amenaces a les minories” i també més intents de “silenciar-les”. “La protecció dels drets de les minories és un instrument útil per prevenir conflictes”, ha afegit l’Alt Comissari per als Drets Humans de l’ONU, Volker Türk.
Polítiques “en el marc constitucional”
Aragonès ha començat el seu discurs en català Aragonès i després ha passat a l’anglès. “Catalunya és una nació moderna, avançada i pròspera”, han estat les seves primeres paraules. El president ha reivindicat el “paper central” de la “cultura i la llengua” catalana per “assegurar i promoure la cohesió social del país”.
Si bé el català no és una llengua “minoritària” perquè té “10 milions de parlants”, ha remarcat, Aragonès ha assegurat que és una llengua “minoritzada” o “marginalitzada”. Per això, ha defensat que en els darrers 40 anys s’han desenvolupat polítiques lingüístiques a Catalunya “en el marc constitucional espanyol” que han “contribuït al progrés per a l’ús de la llengua”.
“Espanya no li ha donat ple reconeixement i la protecció que mereix la llengua catalana”, diu el cap de l’Executiu
Tanmateix, Aragonès ha avisat del “risc” que la llengua catalana perdi “espai”, per exemple al món audiovisual i digital: “Les comunitats lingüístiques minoritzades i les nacions sense estat com Catalunya constaten que les autoritats que les discriminen són les que regulen l’espai audiovisual”. També ha subratllat que “el procés de digitalització està comportant un afebliment de la protecció de les llengües minoritzades mitjançant la desterritorialització”.
Amb tot, Aragonès ha alertat que la “minorització legal de les llengües pot portar a la violació dels drets dels parlants”. “La defensa i la consolidació de la pròpia llengua no són incompatibles amb el reconeixement, l’aprenentatge i l’ús d’altres llengües”, ha defensat, tot reconeixent els “reptes del multilingüisme”.
