El president del Govern, Pere Aragonès, durant la presentació de l’estratègia de la Catalunya Exterior [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
El president del Govern, Pere Aragonès ha explicat que “el Pla de retorn -que el Govern va aprovar el passat mes d’agost- té com a objectiu fomentar el retorn de talent de professionals que es van veure obligats a marxar, molts d’ells arran de la crisi econòmica del 2008”. Per al cap de l’Executiu català, el Pla de retorn ha de permetre que “el país es pugui nodrir d’aquells professionals formats a Catalunya i amb una àmplia experiència professional a l’estranger”.
Aragonès diu que el Pla de retorn ha de permetre que “el país es pugui nodrir d’aquells professionals formats a Catalunya i amb una àmplia experiència professional a l’estranger”
Per això, segons Aragonès, “l’estratègia vol fomentar el retorn d’aquests professionals preveient tots els diferents supòsits i abastant tots els àmbits que afecten el fet emigratori i el retorn de talent: des de l’habitatge fins a l’educació, passant per la integració laboral o els serveis de salut”.
Aragonès ha deixat clar que “no és un pla d’una conselleria, sinó un pla de Govern”, i ha afegit que l’estratègia és “un pas coherent, necessari, just i imprescindible per facilitar el retorn voluntari”. Segons el president, el Govern aposta per “una comunitat catalana a l’exterior integrada en la societat catalana que faci presents les seves necessitats i aportacions i que, alhora, dinamitzi la ciutadania i les entitats de l’exterior com a agents amb incidència social i cultural en els seus països d’establiment”.
En el disseny del Pla de retorn, el Govern va crear una Comissió Interdepartamental que analitza les necessitats dels catalans i catalanes residents a l’estranger que volen retornar, a curt i a mitjà termini.
La consellera Serret subratlla que “és una estratègia ambiciosa i té una mirada transversal”
L’estratègia Catalunya Exterior 2023-2026 té un seguit d’accions concretes a curt termini adreçades a la ciutadania resident a l’exterior i a les entitats: l’ensenyament de la llengua catalana a infants i adults, la creació d’un espai virtual que sigui un punt de referència únic per a les persones residents a l’exterior o, en l’àmbit de les entitats, establir un programa de beques per donar suport a les entitats l’any 2024.
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, durant la seva intervenció [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
Serret ha deixat clar que les accions que integren l’estratègia “no són únicament una consideració temporal ni un catàleg de serveis o accions que s’estan prestant, sinó que preveu aquelles accions que responguin a les inquietuds a la ciutadania a l’exterior, guanyar reputació i credibilitat internacional”.
Així, les línies de treball en l’àmbit de la Catalunya Exterior pel 2024 estaran determinades per la voluntat d’impulsar accions i programes que despleguin, segons ha subratllat la consellera, dos objectius clars: “donar serveis als catalans i catalanes residents a l’exterior tant en el seu retorn quan s’escaigui com durant les seves estades a l’exterior; i contribuir a la projecció i acció exterior de Catalunya a través de l’acció coordinada amb les entitats establertes fora del país”.
Serret ha afegit que el Pla és “un document viu que s’anirà perfeccionant en els plans temporals que es puguin anar desenvolupant”. Al marge del retorn de la població catalana a l’exterior, Serret també ha fixat com a prioritat “fer tot el possible” per garantir el dret al vot exterior, i ha recordat que l’any vinent hi torna a haver eleccions, en aquest cas al Parlament Europeu.
Els integrants del Consell de la Catalunya Exterior [Foto: Maria Cerezuela / Exterior.cat]
L’estratègia s’ha presentat amb motiu de la reunió anual que celebra el Consell de la Catalunya exterior, l’òrgan de consulta i participació institucional i civil dels catalans residents a l’estranger que té lloc aquesta setmana a Barcelona.
En aquest Consell hi formen part representants de la comunitat catalana d’Europa, d’Amèrica del Sud, d’Amèrica Central i Nord-amèrica, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes i entitats municipalistes, entre d’altres. En la presentació hi ha assistit el director general de l’Acció Exterior, Rafel Caballeria.
