La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret, en l’entrevista a l’Espai Línia [Foto: Joanna Chichelnitzky]
La consellera d’Acció Exterior i Unió Europea, Meritxell Serret ha participat aquest dijous en una entrevista amb públic a l’Espai Línia de Barcelona organitzada pel portal Exterior.cat. Serret ha abordat el seu primer any com a consellera d’Exteriors que passen per l’oficialitat del català a la UE, l’ampliació de la xarxa de delegacions del Govern, el pes de Catalunya a la Mediterrània en un context de guerra a la franja de Gaza i la negociació de l’amnistia amb el govern espanyol. En el ‘Tu preguntes, la consellera respon’, Serret ha estat entrevistada pel director editorial d’Exterior.cat, Quim Miró, a més de respondre una selecció de preguntes fetes per catalans a l’estranger i també del públic assistent.
Aquest mes d’octubre, Esquerra ha complert el seu primer any de govern monocolor a la Generalitat després de la sortida de Junts. Serret ha manifestat que “el més important és el compromís per a continuar desplegant les competències en l’acció exterior. La nostra funció és guanyar la confiança de la ciutadania”.
Catalunya té avui la xarxa més potent de representació al món d’una nació sense estat. I això es tradueix en 21 delegacions que abraça 72 països. Per a Serret, la xarxa de delegacions del Govern a l’exterior són “oportunitats per continuar reforçant encara més les bones col·laboracions i ser útils a la nostra ciutadania, però també a les nostres contraparts per establir relacions de respecte i de reconeixement internacional”. En aquest últim any, el Govern ha apuntalat la seva presència a Amèrica i Àsia. L’horitzó, segons la consellera, passa “pel sud-est asiàtic”.
“Si jo quedaria amnistiada? Segurament”
Aquesta setmana, Barcelona acull una trobada de delegats i delegades del Govern. “Reforcen la capacitat d’incidència en les polítiques més properes”. Serret els ha fet un encàrrec: “donar solidesa a les delegacions i contribuir a posar en valor les bones relacions de tots els actors del govern i de la societat catalana per anar teixint les oportunitats que sorgeixin”. També ha aplaudit públicament el seu equip: “els poso una nota excel·lent, tenint en compte els moments complicats, exigents i de crisi”.
Amnistia, com a punt d’inici
Tot i que Serret ha complert el seu primer any al Govern, la consellera està pendent de conèixer la sentència definitiva per part del Tribunal Suprem per haver format part del govern de l’1-O. “No espero massa sorpreses”, ha confessat. “I, per tant, probablement, acabarà amb una inhabilitació”, ha afegit.
Una inhabilitació -prevista per un any- tallaria en sec la carrera de Serret dins el Govern. Però hi ha una alternativa: l’amnistia. “Si jo quedaria amnistiada? Segurament. I no només els qui vam formar part d’aquell govern (de l’1-O) sinó molts més actors”, ha assegurat. “Només el departament d’Acció Exterior hi ha unes 24 persones processades”, ha recordat.
“Necessitem humanitzar el què està passant a la franja de Gaza”
Així i tot, la consellera ha dit que “continuarem remant sempre cap aquesta direcció, no per resoldre un cas personal sinó sobretot pensant en els centenars de persones que estan en processos judicials oberts”. I ha insistit: “aquesta amnistia ha de ser un punt final amb aquesta criminalització i persecució d’un projecte polític legítim com és l’independentisme. I sobretot, un punt d’inici per continuar amb la resolució política del conflicte”.
Foto: Joanna Chichelnitzky
L’oficialitat del català a la UE
La primera carpeta que s’ha obert en l’entrevista ha estat la tramitació per l’oficialitat del català a la Unió Europea, que continua cuinant-se a foc lent. Serret ha estat molt clara: “l’oficialitat del català a la UE és una oportunitat històrica que no podem deixar escapar. S’han d’esvair tots els dubtes”.
La consellera ha remarcat que durant aquest procés “necessitem fer front comú amb el govern espanyol” perquè, tot i que “no és l’escenari final que volem, de moment no hi ha cap veto i això és molt positiu”. “Serem consistents per assolir l’objectiu”, ha reblat.
Catalunya, capital de la Mediterrània
L’acció exterior i la cooperació catalana posen tot l’esforç en ser forts al Mediterrani. Serret ha explicat que “Catalunya sempre ha tingut vocació de capitalitat de la Mediterrània”. A més, ha remarcat que “tenim una estratègia pròpia catalana per a la Mediterrània”, per això, ha afegit que “si hem accelerat el lideratge de la macroregió mediterrània és per obrir encara més la cooperació a la Mediterrània, entenent que el futur d’Europa va lligat al de la Mediterrània”.
“Palestina és un dels països prioritaris en la cooperació internacional catalana”
El pròxim 24 de novembre, Barcelona acollirà una trobada per impulsar la macroregió mediterrània amb un conflicte sobre la taula: la guerra entre Israel i Palestina. “Condemnem els atacs indiscriminats cap a la població civil i demanem que s’acceleri l’alto el foc. Necessitem humanitzar el què està passant a la franja de Gaza”.
Després d’aprovar el Pla director de cooperació, Serret ha subratllat que “Palestina és un dels països prioritaris en la cooperació internacional catalana”. Quant a la cooperació al desenvolupament, Serret ha refermat que “és una política de país, una aposta inequívoca que aporta valors i que contribueix enormement a la cohesió social del país i de crear comunitat”.
Foto: Joanna Chichelnitzky
Cos d’acció exterior, escola catalana i vot exterior
Durant l’entrevista Serret ha abordat altres carpetes. Del cos d’acció exterior, la consellera ha assegurat que “és essencial que tinguem el cos de professionals sobre relacions internacionals, d’expertesa i que coneguin les institucions europees. Era una assignatura pendent”. El Govern ha aprovat aquest mes d’octubre l’avantprojecte de llei del cos d’acció exterior.
Una de les estratègies és l’ensenyament del català al món. A Londres Serret va presentar un projecte per exportar el model d’escola catalana al món. “Ens creiem i estimem el català i volem acompanyar el màxim la diàspora catalana”, ha dit. L’Escola de Londres és, segons la titular d’Exteriors, “el punt de partida perquè la formació sigui reconeguda”, qui ha explicat que s’ampliarà a Berlín.
“L’oficialitat del català a la UE és una oportunitat històrica que no podem deixar escapar”
Del rellançament de Diplocat -que aviat passarà a dir-se Catalunya Internacional-, Serret ha explicat que “volem potenciar la capacitat de Catalunya de ser present al món amb la voluntat de generar prosperitat compartida i benefici mutu, i sobretot d’anar arrelant a la societat catalana la cultura d’acció exterior”.
Quant als serveis que el Govern ofereix als catalans residents a l’exterior, Serret ha dit que “hem avançat donant suport a la diàspora catalana, hem d’acompanyar-los més i millor”. Per a fer-ho, la consellera ha subratllat que “tenim un registre i estem mirant com fer-lo més àgil”.
Del vot exterior, Serret ha explicat que “hem de posar al màxim la pressió al govern espanyol, que és qui té tota la responsabilitat”. A més, ha afegit que “tot i que la supressió del vot pregat és un pas endavant, encara queda molta feina a fer”.
L’entrevista de la consellera Serret a l’Espai Línia ha estat emesa per Youtube.
