Roser Bru, quan va rebre el Premi Nacional d’Arts Plàstiques, a Xile el 2005 [Foto: Museo de Arte Contemporáneo]
Bru va arribar a Xile l’any 1939 a bord del vaixell Winnipeg quan tenia només 16 anys fugint de la dictadura del general Franco, tot i que el primer exili de la seva família va ser a París. Al cap de 18 anys, l’artista va viatjar per primer cop a Barcelona des de la seva marxa a Sud-amèrica.
L’artista catalana es va formar a l’Escola de Belles Arts de Xile, sent deixeble de Pablo Burchard i Israel Roa. A partir d’aleshores, va començar a destacar en la pintura, el gravat i el dibuix. Va ser una de les integrants del Grup d’Estudiants Plàstics (GEP), el 1947, on hi van formar part els millors artistes de l’època a Xile. Després va participar en el ‘Taller 99’, impulsat per Nemesio Antúnez.
En la seva etapa de docència va exercir de professora de dibuix i pintura a l’Escola d’Art de la Universidad Católica de Santiago de Xile.
Durant la seva llarga trajectòria artística va guanyar diversos premis. El més rellevants, el Premi Nacional d’Arts Plàstiques (2015) i la Medalla Rectoral que va . A més del Premi Club de Estampa (Buenos Aires, 1968); el Gran Premi del Salón de Gráfica de la Universidad Católica (Xile, 1978); l’Encomana de l’Ordre d’Isabel La Católica (Madrid, 1995) i el Premi Altazor, de pintura (2000).
La Universidad Católica de Xile va premiar-la amb la Medalla Rectoral, coincidint amb el 80è aniversari de la seva arribada al país d’acollida.
La seva obra, al MAC de Santiago de Xile
Actualment, el Museu d’Art Contemporani de Santiago de Xile compta amb una trentena d’obres de l’artista catalana, majoritàriament gravats.
El director Daniel Cruz ha assegurat que l’obra de Roser Bru “agafa volada a partir del cop d’Estat de 1973, on la repressió i la censura van transformar el seu imaginari i el seu repertori artístic. Les seves creacions són un testimoni clau per entendre la història del nostre país i la seva relació amb els drets humans que fa que ens deixi un llegat important per a la nostra cultura”.
L’any 2003 Roser Bru va rebre el Premi Batista i Roca, que reconeix la tasca dels catalans a l’exterior. “La memòria és passat persistent”, va assegurar Roser Bru en una de les seves darreres exposicions.
