Un collage fotogràfic de l’escultor català Ricard Mira formarà part de l’exposició que promou l’International Institute of Welding (IIW), l’associació més rellevant del món del sector de la soldadura. La mostra es podrà veure en la propera reunió anual que tindrà lloc a Singapur, però sense data pel coronavirus.
La peça de Mira té el nom de ‘Bust d’Horte’, una escultura de ferro “inspirada en la model Hortensia Vivas Peiró, qui em serveix de motivació i inspiració en les meves obres”, explica a Exterior.cat, Ricard Mira. L’històriador de l’art Josep Fèlix Bentz assegura que és “obra equilibrada, madura i tridimensional que té vida pròpia”, subratlla l’artista.
‘Bust d’Horte’ és una peça que Mira ja no té a les seves mans. “Me la va comprar fa uns anys un col·leccionista. Té 20 obres meves i aquesta és, de llarg, la més bonica. Curiosament de vegades utilitzo altres metalls a més del ferro però aquesta és totalment de ferro, encara que amb acabats diferents a les diverses parts”, diu l’escultor.
De la seva presència a la mostra de Singapur, Mira explica que “va ser tota una sorpresa formar part d’aquesta exposició tenint en compte que l’any passat hi van participar artistes de referència mundial. Ens van enviar per correu electrònic que havia estat seleccionada. Tot això és molt gratificant”.
UNA VIDA MARCADA PER L’ESQUIZOFRÈNIA
Ricard Mira va néixer a València d’Alcántara (Càceres, Espanya), l’any 1952 tot i que als onze mesos va aterrar, primer, a Mollet del Vallès, després a Sant Fost de Campsentelles fins a Martorelles. De petit ja elaborava les seves pròpies joguines de fusta i peces de ferro.
A catorze anys comença la seva vida professional com a aprenent de matricer a la fàbrica de motos Nacional Motor, SA, i molt aviat va destacar per les seves habilitats manuals, que el van portar a formar part de l’equip de carreres Derbi, on va elaborar les peces més delicades que competien al Mundial. A setze anys va obtenir la titulació de delineant industrial a l’Escola Industrial de Terrassa.
A 17 anys li van diagnosticar una esquizofrènia que el va obligar a deixar els estudis. Finalment, quan en tenia 29, la malaltia es va agreujar i el va obligar a deixar la feina. I aleshores va aparèixer la seva tasca com a escultor treballant el ferro, el fang i la talla de la fusta.
“Patir esquizofrènia fa que la societat t’arraconi. Per això vaig dedicar-me a l’art, que m’ha permès integrar-me’n de ple i tenir una visibilitat extraordinària”, confessa Mira.
CONFINAT A CASTELLÓ
En plena pandèmia de la Covid-19, Mira es troba confinat a Jérica, un municipi a l’interior de la província de Castelló on va anar el febrer a passar uns dies. “És el poble de la meva dona. Em va bé venir de tant en tant per desestressar-me”, diu.
A Jérica hi té un altre taller on l’escultor de Martorelles no deixa mai de treballar. “És el meu motor vital, la il·lusió que em manté viu. Treballo per trobar-me bé de salut”, reconeix. A 400 kilòmetres de casa, Mira està molt pendent de Martorelles, on hi té la seva dona i el seu fill.
Fa quaranta trenta anys que es dedica a l’escultura, i amb el temps s’ha convertit en un escultor de referència, s’ha donat a conèixer i s’ha guanyat l’admiració i el respecte dins de el món de l’art. La seva obra s’ha exposat arreu del país i també a l’estranger, a Alemanya i als Estats Units.
L’artista de Martorelles ha viscut dues etapes artístiques ben diferenciades. En dues etapes artístes ben diferenciades, Mira s’especialitza en els metalls, sobretot el ferro. “La meva font d’inspiració és Pablo Gargallo”, subratlla.
És soci de l’Institut Català per a la Recerca en Escultura (ICRE), i membre de el Club Social La Llum, una entitat de Mollet de Vallès dedicada als malalts mentals. El 2014, Mira va rebre el diploma de mestre artesà escultor, la màxima distinció de caràcter vitalici, que atorga la Generalitat de Catalunya.
