La ministra finlandesa de Serveis Socials, Hanna Sarkkinen, i la consellera Serret, a Hèlsinki [Foto: Albert Cadanet/ACN]
En un acte celebrat aquest dimecres a l’agència de Seguretat Social finlandesa, situada a Hèlsinki, Serret ha qualificat el país nòrdic com “un model a seguir”, ja que va ser el primer a realitzar un experiment similar entre 2017 i 2019. De fet, la presentació del pla català ha comptat amb la presència de la ministra de Serveis Socials finlandesa, Hanna Sarkkinen, qui ha qualificat la iniciativa del Govern com “una oportunitat valuosa per aprendre”.
Durant la seva intervenció, Serret ha reiterat que Finlàndia és “un referent” pel que fa a la posada en marxa de programes de renda bàsica universal i considera que ara “és el torn de Catalunya”. En aquest sentit, la titular d’exteriors també ha manifestat la voluntat del Govern “d’enfortir les relacions amb Finlàndia i altres països nòrdics”, posant en valor la tasca de la delegació catalana a la regió.
Alhora, la consellera ha subratllat que tant Finlàndia com Catalunya treballen per implementar polítiques “amb l’objectiu de millorar la vida de les persones” i que contribueixen a la construcció d’una societat “més equitativa i igualitària”. Serret, a més, ha destacat que el pla català és el més gran que s’ha dissenyat en l’àmbit europeu, reconeixent que es convertirà en una iniciativa que tinrà un caràcter “molt rellevant”.
Una iniciativa que el Govern veu “prioritària”
El pla pilot de la Renda Bàsica Universal, aprovat el novembre de 2021, és una de les iniciatives “prioritàries” del Govern durant la present legislatura, tal com han assenyalat en diverses ocasions alguns dels membres de l’executiu.
L’objectiu és avaluar l’impacte que té cobrar una prestació en aspectes com el benestar emocional, físic o el món laboral i comparar-lo amb els efectes que genera el sistema actual de prestacions selectives.
El pla pilot preveu que prop de 5.000 persones repartides per tot el territori català rebin una assignació monetària durant dos anys, que serà de 800 euros mensuals per adult i de 300 euros mensuals per menor de 18 anys. D’aquestes, 2.500 persones seran escollides de manera aleatòria i 2.500 correspondran a la població de dos municipis. Per altra banda, 5.000 ciutadans més podran participar en actuacions d’avaluació, com ara contestar enquestes. En qualsevol cas, la mostra exclourà el 10% de les rendes més elevades.
Finlàndia, país pioner
Finlàndia va ser el primer país que va posar en marxa un experiment sobre la posada en marxa d’una renda bàsica universal. Va fer-ho entre el 2017 i el 2019 i aconseguint resultats positius en l’impacte sobre el mercat laboral i el benestar dels seus beneficiaris, sent una inspiració per a iniciatives posteriors.
De fet, l’acte de presentació d’aquest dimecres s’ha celebrat a l’agència de Seguretat Social finlandesa –KELA, per les seves sigles en finès-, l’organisme governamental que precisament es va encarregar de desplegar el projecte al país.
