La Delegació del Govern de Catalunya a Viena té encarregada una tasca apassionant: gestionar els interessos i la representació catalana de fins a sis països de l’Europa Central, Àustria, Txèquia, Eslovàquia, Hongria, Polònia i Liechtenstein. Ens agradaria, però, començar amb un apunt històric: aquest pròxim 3 de maig farà exactament tres anys que vaig assumir la meva responsabilitat com a delegada de la Generalitat a l’Exterior. En aquells moments el paisatge institucional era prou desolador. La Delegació d’Europa Central, com tantes altres, havia estat intervinguda i tancada per l’Article 155. Tot el que quedava d’ella era, literalment, un NIF. Res més. Un NIF, i a més a més, inactiu i suspès. Però tornem a l’àrea regional que gestiona la nostra Delegació. Com és obvi, no són països especialment propers a Catalunya, ni geogràficament ni culturalment. Aquestes distàncies han propiciat un recorregut històric diferent del nostre, i la seva actualitat política presenta pocs vincles amb la realitat catalana. I, tanmateix, creiem que aquesta aparent llunyania amaga els nexes d’unió que una paradiplomàcia eficaç pot aprofitar (que treballem dia a dia, de fet) per posar al servei dels catalans. Una ullada a la Regió ens permetrà de veure moltes més proximitats i coincidències d’interessos del que es podria suposar.
Viena és un centre diplomàtic internacional de primeríssim ordre. Entre d’altres, la ciutat acull la seu de l’OSCE (Organització Europea de seguretat i Cooperació Europea), diverses Agències especialitzades de Nacions Unides, o la FRA (Agència Europea de Drets Fonamentals). En les últimes dècades Àustria ha posat en primer pla la seva vocació d’Estat neutral, mitjancer de conflictes i partidari de vies negociades. La política de tots els seus governs, siguin del color que siguin, sempre ha passat per fomentar aquest paper. (En el recent conflicte d’Ucraïna, el govern austríac ha trigat més que la resta de països del seu entorn a expulsar diplomàtics russos, no perquè la seva posició fos dubtosa, sinó, justament, perquè fins a l’últim moment ha volgut jugar la carta de la pau i la negociació multilateral.
Dit això, s’ha d’afegir que Àustria té una alta dependència del gas rus, en part fruit dels seus lligams històrics amb Rússia des de la Segona Guerra Mundial). Com a conseqüència, qualsevol entitat estatal o subestatal que vulgui tenir presència a l’escenari mundial necessita estar present a les institucions austríaques. I que Àustria es manté oberta a tots els interlocutors, es demostra perquè a les institucions internacionals presents a Viena no només hi ha representats els aparells Estatals, sinó també regionals, ètnics o fins i tot agents purament polítics. Hem de tenir en compte que l’art de la diplomàcia, i la paradiplomàcia, és essencialment silenciós i no es publicita. Mentre la representació catalana estigui físicament present als aforaments vienesos podrà mantenir contactes formals, i informals, amb multitud d’agents de tota mena.
“Els aparells diplomàtics tradicionals han adquirit unes inèrcies, uns automatismes i uns volums, que llasten i alenteixen la seva activitat. La nostra Delegació de Viena reflecteix tot el contrari: un esperit diplomàtic àgil i modern”
D’altra banda, Àustria té un model polític federal. Els seus lands tenen els seus propis interessos, i consideren que Catalunya és el seu interlocutor homòleg. Els contactes al més alt nivell institucional són freqüents i continuats, i abasten temes com la tecnologia, les finances, la cultura o la sanitat. Així com Àustria, Txèquia i Eslovàquia són països d’una mida aproximada a la de Catalunya, i ambdós són productes (almenys en la seva forma actual) d’un procés polític relativament recent en termes històrics. A les similituds en grandària territorial i de població, se li suma una actitud oberta cap a entitats nacionals de dimensions mitjanes, com Catalunya. La nostra experiència sobre el terreny ens diu que són els txecs i eslovacs, curiosament, els qui expressen el greuge de què és Catalunya qui no atén les seves demandes d’establir interrelacions en àmbits educatius o econòmics. La Delegació catalana, doncs, actua com a porta i frontissa de les relacions amb entitats estatals d’una mida equivalent a les nostres dimensions.
Liechtenstein és un Principat. Un país al cor d’Europa de només trenta mil habitants, però proveït d’aparell estatal. La seva importància financera i industrial és més que destacable. La Delegació catalana de Viena també s’ocupa de les relacions amb Liechtenstein des de març de 2022. Polònia i Hongria s’han revelat com dos països decisius en els últims esdeveniments que s’estan desenvolupant a Europa, i no només a l’Est. La Delegació fa temps que exerceix un paper d’observador en els processos socials i polítics que es viuen a ambdós països. I molt especialment, des de l’esclat de la guerra d’Ucraïna, el Govern de Catalunya i la Delegació a Centreeuropa s’ha involucrat en l’ajuda als refugiats i, naturalment, ha col·laborat amb totes les seves energies en l’evacuació de civils catalans atrapats en el conflicte. Una menció especial es mereix la diàspora catalana. Catalunya és un país solidari. En el cas de la guerra d’Ucraïna constatem que també s’ha mobilitzat la societat civil catalana a la regió: els catalans a l’exterior, organitzats en casals i altres centres. La tasca de la Delegació donant suport als esforços de la diàspora és imprescindible per a maximitzar, i visualitzar, la presència catalana a l’exterior i dotar-la d’aparell institucional.
Un “Catalan-Hub” a Viena
Com és natural, gestionar fins a sis països, i tan diversos, des d’una sola Delegació és un repte important. Però també pot ser un avantatge. En els últims temps, i aprofitant l’avinentesa, la Delegació de Viena ha intensificat els seus esforços per exercir com a hub que uneixi la presència catalana amb activitats que involucrin, simultàniament, a agents dels diferents països que gestiona la Delegació. Prova d’això va ser la commemoració del Dia Internacional de la Dona, el març passat. La Delegació catalana va aplegar diputades poloneses, austríaques i catalanes, en una activitat on es debatia sobre l’organització de les dones en l’àmbit institucional per aconseguir canvis legislatius en els seus àmbits i països. Un altre exemple, entre molts, va ser un torn de debats sobre les eleccions hongareses, que va convocar a periodistes catalans, hongaresos, austríacs i eslovacs. I en un pròxim futur està previst un acte sobre l’exili cultural que reunirà experts, institucions i activistes austríacs, catalans i ucraïnesos a la Vila Klimt, símbol de l’exili jueu durant el nazisme.
“La Delegació de Viena ha intensificat els seus esforços per exercir com a hub que uneixi la presència catalana amb activitats que involucrin, simultàniament, a agents dels diferents països que gestiona la pròpia delegació”
La idea del Hub és que els contactes es mantinguin en el temps, perdurin i s’amplifiquin, amb el hub català de Viena com a impulsor i pal de paller. La societat catalana ha estat, i és, molt hàbil i eficient a l’hora de construir xarxes socials. En certa manera, les Delegacions reprodueixen aquest paper a l’estranger, en el nostre cas a nivell centreeuropeu. No deixem de ser part d’aquesta societat civil, els interessos de la qual tant ens honora defensar.
Un NIF Fènix
Ens agradaria confrontar el paisatge que acabem de descriure amb el panorama que vam haver d’assumir ara farà només tres anys. Avui la Delegació existeix, més vital i activa que mai, i ha ampliat el seu àmbit d’actuació fins a sis països. I amb un matís: el que acabem de descriure és el plantejament general, no un resum de les nostres activitats, que no cabrien en un article tan breu. Tot això s’està fent amb uns recursos inevitablement modestos i limitats. Però es fa. I amb una energia i il·lusió que difícilment es troba en la diplomàcia convencional.
Hem de pensar que, sovint, els aparells diplomàtics tradicionals han adquirit unes inèrcies, uns automatismes i uns volums, que llasten i alenteixen la seva activitat, així com aquell ocell que tenia unes ales tan grans que li impedien volar. La nostra Delegació de Viena reflecteix tot el contrari: un esperit diplomàtic àgil i modern. Allà no hi descobrireu edificis pomposos, mobles fornits o vells funcionaris encorbatats. Els nostres homes i dones són pocs, però joves i actius, molt preparats i al servei de la ciutadania catalana, i en unes instal·lacions senzilles que defugen tota pompositat. Podeu visitar-nos quan vulgueu. Nosaltres estem oberts a tothom.
Krystyna Schreiber és la delegada del Govern català a l’Europa Central
