L’anterior article vaig dedicar-lo a les potencialitats que té Barcelona per esdevenir una de les ciutats que liderin aquelles activitats creatives i comunicatives que incorporin, emprin o desenvolupin els seus productes o serveis amb la intel·ligència artificial (IA). En aquell escrit ja avançava que al nostre país s’estava gestant una important iniciativa ciutadana. Ara, ja és una realitat: l’associació CIVICAi Cat, nascuda per promoure «la consciència i l’empoderament de la ciutadania al voltant dels impactes socials, econòmics i mediambientals de la IA», i que treballarà «per a un desenvolupament i aplicació responsables i sostenibles de la mateixa».
Més de dues-centes persones, vinculades a diversos àmbits professionals i acadèmics ja s’han adherit al seu manifest fundacional, que assenyala la voluntat de «fomentar una cultura de consciència crítica i regulació». Entre elles, l’arqueòleg i antropòleg, Eduald Carbonell, l’enginyera informàtica Karina Gibert, la biòloga Gemma Marfany, o el matemàtic Manel Sanromà. Una associació pionera a escala mundial i que espera, ben aviat, comptar amb entitats ciutadanes similars en molts altres països, que permetin impulsar una xarxa internacional de governança ciutadana i democràtica de la IA arreu del món. De la mateixa manera, cal esperar que Europa posi en marxa algun tipus d’autoritat reguladora de la IA, com ja existeixen en sectors estratègics com la comunicació audiovisual.
“Cal esperar i desitjar que aquesta CIVICAi Cat esdevingui un tercer èxit de país, en un escenari que podria ser tant o més revolucionari que la mateixa universalització d’internet”
Que la intel·ligència artificial és al nostre voltant, fa temps que no és cap novetat. Ja forma part de moltes activitats personals, empresarials i administratives. Però l’entrada en escena d’un sistema que ens permet tenir converses i obtenir respostes estructurades i argumentades sobre qualsevol tema, amb algú que no és un altre ésser humà, ho ha capgirat tot, i més que ho farà en el futur. En molt pocs mesos, el ChatGPT ha passat de ser una notícia vinculada a les «curiositats» digitals a ser bloquejat a Itàlia, mentre el seu nombre d’usuaris ja s’ha enfilat als 9 dígits!
La tercera gran revolució de la humanitat?
Molta gent ha passat de l’interès a la preocupació sobre els efectes d’aquestes tecnologies en la nostra vida, de la personal a la col·lectiva. És lògic, és normal. I és bo que es debati, i és necessari que hi hagi organismes que vetllin pel seu ús ètic i per un impacte socialment beneficiós. Així s’ha fet amb la investigació genètica i la recerca biomèdica aplicada. La prevenció i/o cura de malalties d’origen hereditari en són un clar i exitós exemple.
Parlant de genètica: fa poques setmanes se celebrà la Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, que organitza el Col·legi d’Enginyers d’Informàtica i Telecos.cat, que atorgà el premi d’honor a Arcadi Navarro, co-director de l’arxiu europeu del Genoma-Fenoma. Resumint molt el seu discurs, Navarro va descriure tres grans revolucions de la humanitat amb la tecnologia com a protagonista: l’energètica, vinculada al domini del foc; la de la transmissió del coneixement, vinculada a l’escriptura; i finalment la de la intel·ligència col·lectiva, on cal situar la intel·ligència artificial, que és la que tenim trucant ara a la porta.
Al món digital, cal recordar que la iniciativa de la nostra ciutadania ha tingut dos èxits de gran abast: primer, l’edició en català de la Viquipèdia, que esdevenia la tercera versió idiomàtica a nivell mundial, just després de l’alemanya. Una llengua catalana que actualment se situa entre els vint idiomes amb més entrades, superant moltes llengües oficials d’estats membres de la UE. I el segon, quatre anys més tard, la consecució del .cat, el primer domini d’internet vinculat a una comunitat lingüística i cultural. Ara, cal esperar i desitjar que aquesta CIVICAi Cat esdevingui un tercer èxit de país, en un escenari que podria ser tant o més revolucionari que la mateixa universalització d’internet.
Parafrasejant el gran mestre Joan Fuster, «tota governança de la IA que no fem nosaltres, la faran contra nosaltres». I aquest nosaltres som tots els ciutadans i ciutadanes. Els d’aquí i els de tota la resta del món.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
