Més de 2.000 milions de persones viuen actualment en països que pateixen estrès hídric i aquesta xifra podria arribar el 2050 als 3.200 milions, segons previsions de les Nacions Unides. Els últims 20 anys, fins al 74% dels desastres naturals estaven relacionats amb l’aigua i van afectar fins a 3.000 milions de persones, causant-ne la mort de 166.000, i provocant uns danys de fins a 700.000 milions de dòlars. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF) calculen que fins a un milió de morts anuals es produeixen per infeccions en part degudes a l’escassetat d’aigua. Aquests organismes també demostren que l’accés a l’aigua potable i al sanejament és crític per eliminar la violència contra les dones i les nenes. No hi ha dubte, doncs, que l’accés a l’aigua i al sanejament afecten tots els aspectes del desenvolupament sostenible.
L’Assemblea General de les Nacions Unides i el Consell de Drets Humans ja van reconèixer el 2010 el dret humà a l’aigua potable. Aquesta setmana s’ha celebrat a Nova York la Conferència de l’aigua 2023 de les Nacions Unides sota l’eslògan ‘Unint el món per l’aigua’ per mobilitzar tots els actors per portar solucions exitoses a escala global. El Govern de Catalunya, amb la vocació multilateralista que el caracteritza, ha volgut contribuir en aquest debat, i en conseqüència, vaig tenir l’honor d’intervenir en la sessió ‘Protegint els biosistemes i la biodiversitat de l’aigua’ dins del Dia dels Governs Locals i Regionals organitzat per la Global Taskforce of Local and Regional Governments. Després de gairebé 50 anys sense celebrar cap cimera centrada en l’aigua, hem volgut demostrar que el Govern de Catalunya està duent a terme accions concretes per abordar els reptes en matèria d’aigua i garantir els drets humans i la biodiversitat a escala global.
“El Govern va portar el missatge a la Conferència de l’aigua de Nacions Unides que Catalunya aposta per l’aigua regenerada com a font alternativa i assequible de subministrament d’aigua no convencional”
Una de les principals contribucions que pot fer Catalunya en aquest debat és fruit de la nostra pròpia experiència i resultats. Per aquest motiu, vaig explicar que un dels factors diferencials de la planificació i gestió de l’aigua a Catalunya és la nostra particular governança. Catalunya està dividida en dos districtes hídrics, la conca fluvial catalana -els rius que només flueixen per territori català- i la conca compartida (amb l’Ebre i el Xúquer). L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) és l’autoritat que s’encarrega de la planificació i la gestió de l’aigua a Catalunya, ara i en el futur, i té competències plenes en la conca fluvial catalana i compartides fora de la mateixa per garantir l’accés a l’aigua de tota la nostra població.
Més enllà de la governança també cal tenir en compte que la conca fluvial catalana, ubicada a la meitat est del territori català, acull el 92% de la població de Catalunya. Juntament amb algunes zones dels Països Baixos i Alemanya, és una de les àrees més densament poblades de la Unió Europea, amb més de 400 habitants per quilòmetre quadrat. Per contra, els habitants de la conca fluvial catalana només tenen accés al 37% del consum total d’aigua.
És ben conegut que la població d’aquesta zona es multiplica durant la temporada turística i, a diferència de les esmentades zones, estem ubicats a la Mediterrània, fet que es tradueix en un clima més càlid i significativament menys plujós. Per acabar-ho de complicar, les previsions diuen que, a mitjans de segle, encara es reduirà un 20% més la disponibilitat de l’aigua. Per tot això, l’ACA ja fa temps que explora alternatives per garantir el subministrament d’aigua a tota la població. Si bé, en el context de sequera actual, les plantes dessalinitzadores catalanes funcionen a ple rendiment, el Govern va portar el missatge a la Conferència de l’aigua de Nacions Unides que Catalunya aposta per l’aigua regenerada com a font alternativa i assequible de subministrament d’aigua no convencional. Fins i tot per a la reutilització indirecta d’aigua potable, aquest recurs, amb un tractament adequat, consumeix menys energia, és menys costosa i és segura per a la salut. Una solució que podria ser útil per molts altres països que encara no han avançat tant en la reutilització de l’aigua, i als quals Catalunya podria mostrar un camí.
El debat sobre l’accés a l’aigua i el sanejament és molt actual i afecta a tothom. Un fet que es demostra en la sessió en la qual vaig intervenir, que també va comptar amb la participació dels governadors de Jalisco (Mèxic), de Valparaiso (Xile) i representants de Brasil, Filipines, Nigèria, França, entre d’altres. També càrrecs com la sotssecretària general de drets humans de les Nacions Unides, Ilze Brands Kehris, i el relator especial sobre els drets humans a l’aigua potable i al sanejament, Pedro Arrojo Agudo.
Molta diversitat unida, en aquesta ocasió, per l’aigua que tots i totes necessitem.
Isidre Sala Queralt és el delegat del Govern de Catalunya als Estats Units i el Canadà
