No cal especular amb conspiracions. Els fets per si sols assenyalen un esforç concertat per ferir de mort la llengua i cultura catalanes. L’estat espanyol sap el que es fa. Sense llengua, tradicions, ni projectes, un país deixa de ser país. I a Pedro Sánchez no li cal moure ni un dit perquè la Generalitat, amb el seu dia a dia del “mentrestant anem governant,” li fa la feina bruta. Paral·lelament als atacs contra l’ANC des de fora i des de dintre, tema per un altre article, patim una política de demolició lingüística i cultural. La castellanització de TV3 va començar fa uns anys amb la disputa entorn al “Polònia.”
Més recentment, s’ha presentat com una revelació el fet ben conegut del passat colonialista i negrer de Catalunya al Carib, passat que compartim amb la majoria de països europeus entre els quals Espanya ocupa un pòdium d’honor. S’ha atacat Els Segadors, els gegants i els castellers per motius que també haurien de desqualificar els Reis i altres festes cristianes i paganes com la Patum, el ritual de la lluita entre “moros” i cristians que els ha passat per alt perquè està localitzada a Berga i no té gran difusió a la resta del territori català. Atenció al cava i al pa amb tomàquet, candidats al mateix tractament. Les calçotades les deixaran tranquil·les perquè els calçots són minoritaris. Estem sotmesos a una campanya d’indoctrinació que evoca el Big Brother i la gran pantalla del 1984 orwellià. I s’ha escollit Catalunya com a mostra de vergonyes històriques de les quals cap país està exempt. Si aquestes lacres li neguen a Catalunya el dret d’alliberar-se d’Espanya, Ucraïna tampoc té dret a ser lliure de Rússia.
“Si aquestes lacres li neguen a Catalunya el dret d’alliberar-se d’Espanya, Ucraïna tampoc té dret a ser lliure de Rússia”
La castellanització s’estén, és clar, a les escoles, amb el 25% de castellà cada cop més prevalent i a la facultat de periodisme, entre altres, on s´imparteix només una classe en català malgrat les protestes dels estudiants. Prop de 2,500 immigrants apuntats a classes de català són a la llista d’espera perquè la Generalitat diu no tenir prou recursos. L’assimilació lingüística, en comptes de facilitar-se, s’obstaculitza. La mateixa excusa serveix per justificar la desatenció escandalosa als esdeveniments culturals, especialment el llibre, als mitjans. Amb prou feines s’anuncien publicacions. El nombre d’entrevistes i ressenyes ha caigut en picat en els darrers quatre o cinc anys perquè els diaris i els mitjans audiovisuals estan mancats de personal.
De manera cada cop més sistemàtica, els estaments oficials arraconen la llengua i la cultura a espais no oficials: xarxes, periodisme freelance de divulgació limitada, diaris i emissores de radio locals. No us enganyeu. La marginació dels pilars centrals d’una cultura condueixen a la seva extinció.
Roser Caminals és escriptora catalana i professora emèrita de literatura de la facultat Hood College (Estats Units)
La frenada i la topada
