La temporada comença sempre amb la celebració de la Diada, un dia important per moltes raons. Entre elles, és un dia marcat en vermell al calendari de tots els casals catalans del món. En concret, pel que fa als casals de l’hemisferi nord, és el dia, en què donem el tret de sortida al calendari d’activitats del nou curs després de vacances. Aquesta temporada, que tot sembla indicar serà el primer postpandèmia, ha de ser el curs on hem de recuperar les activitats presencials. Tanmateix, molt probablement, la majoria de casals optaran en la mesura de les seves possibilitats per fer activitats híbrides, és a dir, combinar l’activitat presencial amb la virtual. Això permet que qui, per la raó que sigui, no pugui desplaçar-se per assistir a l’activitat, ho pugui fer de casa estant. Aquesta opció, ja l’hem provada a Luxemburg i s’ha de dir que és molt vàlida, ja que permet obrir les teves activitats a tot el món.
Però, això és positiu? Doncs des del meu punt de vista i amb l’experiència que ja tenim en aquest tipus d’activitats, he de dir que sí. Ara, com tot en aquesta vida, pot tenir el seu punt negatiu. Per exemple, podem caure en la saturació d’activitats si tots els casals pensen de fer el mateix. Quan tots els casals mirin de fer partícips tots els altres casals de les activitats que organitzen, es pot generar una saturació d’activitats, ja que a vegades seran les mateixes o, si més no, força similars. Això pot portar a la desmotivació dels possibles participants per l’excés d’activitats fins al punt que, quan rebin els mails anunciant-les, aquests vagin directament a la brossa o a la carpeta de spam. De tota manera, ara que sembla que la pandèmia ja queda enrere i que la situació es va normalitzant, vull pensar que la gent recuperarà els vells hàbits i tornarà a venir a les activitats dels casals. Esperem que aquesta sensació personal que tinc, que la gent s’ha acostumat a estar a casa i que cada cop costa més sortir a participar d’activitats culturals, sigui només això: una sensació meva.
“La gran majoria de casals catalans necessitem que els socis i simpatitzants s’involucrin en les activitats presencials, que hi assisteixin i en proposin d’altres”
També crec que no està de més posar sobre la taula que la gran majoria de casals catalans necessitem que els socis i simpatitzants s’involucrin en les activitats presencials, que hi assisteixin i en proposin d’altres. Una vegada més, espero que aquesta sensació personal de crisi de l’associacionisme que tinc sigui només això i que la gent s’animi a suggerir activitats i a col·laborar a organitzar-ne. Els casals tenim sempre les portes obertes a les persones i les idees per tal que no tinguin (o tingueu) por de venir.
I ja per acabar he de comentar que és un veritable plaer poder reprendre activitats que de sempre hem organitzat conjuntament amb el Casal Català de Brussel·les (el nostre casal veí i gairebé podríem dir agermanat), per exemple, la castanyada i la festa del tió. Aquests anys de pandèmia ha estat una llàstima no poder trobar-nos i ens fa especial il·lusió tornar-hi enguany.
Jordi Gairin és el president del Centre Català de Luxemburg
