Fa poc coneixíem que una de les grans fires mundials de l’alimentació, el Seafood Expo Global/Seafood Processing Global, tindrà la seva seu a Barcelona el 2021, després de quasi trenta anys celebrant-se a Brussel·les. Un esdeveniment comercial dels productes del mar que enguany ha aplegat quasi trenta-mil compradors i més de dues-mil empreses expositores, provinents d’una norantena de països entre ells Catalunya.

Parlem d’una gran trobada que serà organitzada per la Fira de Barcelona just un any després de la propera edició d’Alimentària i de la primera edició d’un spin off seu, el Barcelona Wine Week,. Entre el 2020 i el 2021 el nostre país haurà aplegat les principals empreses distribuïdores i comercialitzadores del sector alimentari de tot el món.

Tres aparadors extraordinaris que haurien de servir per internacionalitzar més la comercialització de la nostra producció alimentària… i de pas que l’oferta gastronòmica de cuina catalana a Barcelona tingui la visibilitat que es mereix i que no té ara. Si en un anterior article ja apuntàvem algunes reflexions sobre el món del vi hauríem de saber aprofitar al màxim la qualitat extraordinària de productes dels nostres camps i granges, com l’oli d’oliva o els formatges artesans, el quals –juntament amb els vins i escumosos a més d’altres- viuen ara sota l’amenaça de les decisions aranzelàries de Trump. Una situació que hauria d’esperonar-nos encara més a situar-los dins les llistes de productes premium dels mercats mundials. Els guardons que contínuament reben els formatges catalans als concursos internacionals han de traspassar el cercle dels professionals i del experts per arribar al públic disposat a pagar una mica més –o força més- a canvi de qualitat, visqui a Rússia, el Canadà o la Xina.

Fer dels catalan foods un símbol de qualitat indiscutible i reconeguda. D’aquesta manera, també, hauríem de poder acabar amb èxit el procés engegat fa uns sis anys per aconseguir que la UNESCO reconegui la cuina catalana com a patrimoni immaterial de la humanitat; com ja ho han aconseguit altres grans cuines mundials, com la francesa, la japonesa o la mexicana. O fer que, d’una vegada per totes, tinguem alguna de les nostres poblacions amb el distintiu de Ciutat Creativa de la Gastronomia, com ostenten Parma o la colombiana Popayán… I per això caldrà que es presenti, més d’hora que tard, un projecte molt més ben elaborat que el que es va promoure des de Vic.

Parlant de projectes ben elaborats: cal destacar el de la revista Apart, amb Ferran Adrià com a director convidat, que properament es presentarà al CCCB. Un espai aquest que esdevé alhora missatge de la reivindicació de la gastronomia com a element cultural de primer nivell, de la mà d’una proposta editorial amb una ambiciosa vocació internacional.

Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica