Font: Catalans UK
El compte enrere del Brexit s’ha activat al Regne Unit. El 30 de març és prevista la sortida del país britànic de la Unió Europea. Londres aplega una de les comunitats més grans de catalans a l’exterior. I dijous el conseller d’Acció Exterior de la Generalitat, Alfred Bosch inaugurarà la Catalan House, la seu del Govern a la ciutat londinenca. El delegat del Govern al Regne Unit i Irlanda, Sergi Marcén va assegurar, ahir a l’Exterior.cat, que “la comunitat catalana viu el Brexit amb neguit”. Exterior.cat conversa amb tres catalans residents a Anglaterra per conèixer in situ com està afectant el desenllaç final abans de l’adéu del Regne Unit de la Unió Europea.
Eva Fiz (Barcelona, 1986) viu a l’est de la ciutat de Londres des de fa 9 anys i és economista. Treballa com a senior manager a NHS Improvement, un ens públic no-governamental que es dedica a la regulació hospitalària per a millorar-ne la seva eficiència. És una de les fundadores de la London Catalan Choir. “”El Brexit em preocupa per l’impacte que pot tenir al país a curt termini, sobretot, quan hi ha tanta incertesa en tots els àmbits”. Fiz, casada amb un anglès, reconeix que “l’impacte emocional és el que fa més mal. Jo vaig poder traslladar-me a Londres amb tota llibertat i m’agradaria que els meus fills creixessin amb aquest avantatge. Em considero europea de cor i no comparteixo la idea que el Regne Unit surti de la Unió. Sortir-ne serà una barrera més de la qual haurem d’enfrontar-nos”.
Marc Morera (Fondarella, 1976) resideix fa prop de set anys i mig a Bedfordshire, a una hora de distància al nord de Londres. És enginyer de disseny i treballa al centre tècnic de Nissan. Morera és membre de la junta del Casal Català de Londres (Catalans UK) i va ser cofundador de l’ANC England. “Reivindico que visc a Anglaterra i no a Londres. Són dues realitats vinculades pero diferenciades”, apunta. Morera explica que “el meu entorn entre anglesos autòctons hi ha un sentiment generalitzat Brexiter, i en aquest sentit, em preocupa relativament poc. La il·lusió que desperta entre els meus veïns farà que se’n surtin”.
Durant tots aquests mesos de desconnexió, qui n’ha sortit més malparada és la classe política britànica: “creia en la maduresa de la classe política, pragmàtica i possibilista, però m’ha sorprès negativament com s’ha gestionat el procés del Brexit. Han fet pal·lesa la improvisació i la societat anglesa no n’és conscient de la seva magnitud”, assegura Morera. El debat entre partidaris i detractors del Brexit va més enllà del sentiment europeísta o en l’afany de regular la immigració. “És un cop de càstig, un toc d’atenció a Londres, que s’ha convertit en un eix de poder tan gran que ha perdut l’objectivitat de la realitat anglesa. La distància entre Londres i Anglaterra és cada cop més gran”, conclou.
Júlia Lewis (Barcelona, 1997) va establir-se a Cambridge fa cinc anys quan el seu pare, de nacionalitat anglesa, va traslladar-s’hi des de Santa Maria de Palautordera per feina, però actualment viu a Holloway, a tocar de Camden (Londres). Cursa la carrera de psicologia a City University of London i treballa en agències de càtering. Forma part de la London Catalan Choir. “Recordo quan es van anunciar els resultats era a Mataró tornant a casa i va ser una gran decepció”, diu Lewis. Segons explica aquesta anglocatalana “sempre he vist Anglaterra com un lloc que brilla i que representa un exemple a seguir per la seva diversitat cultural. Votar a favor del Brexit és un error molt greu i s’ha creat un problema on no hi era. Això fa que ho visqui amb incertesa i neguit”. Una representació de catalans es reuniran amb el conseller Bosch a Londres. El departament d’Acció Exterior de la Generalitat pretén coordinar la informació sobre el Brexit amb l’objectiu de minimitzar-ne el seu impacte entre la comunitat catalana resident a Regne Unit.
