El director general de la Catalunya exterior de la Generalitat, Rafel Caballeria, a l’Espai Línia [Foto: Joanna Chichelnitzky]

El Govern va presentar, la setmana passada, l’estratègia per a la Catalunya exterior fins al 2026, un pla específic per atendre el mig milió de catalans que viuen a l’estranger. De totes les accions previstes (una cinquantena) n’hi ha una que està més en boca per part de la diàspora catalana: el Pla retorn. “Està generant molt interès, estem rebent moltes consultes”, ho explica a Exterior.cat, Rafel Caballeria, director general de la Catalunya exterior del departament d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat de Catalunya.

La majoria de consultes estan orientades a disposar de més informació sobre el Pla retorn. Caballeria ha anunciat que el departament d’Acció Exterior té previst fer una sessió informativa adreçada als representants dels casals catalans d’arreu del món a principis de febrer per “explicar-los de què es tracta aquest pla i quines són les accions previstes”. Caballeria ha reiterat, sobretot, que “amb el Pla retorn no s’han de generar falses expectatives”.

“El Pla retorn no està exclusivament lligat al talent, sinó d’un retorn integral de persones a Catalunya, sigui quin sigui el seu estatus i formació”, subratlla

El Pla retorn té com a objectiu recuperar el talent de professionals que, per diferents motius, van decidir viure i treballar a l’estranger. Caballeria, però va més enllà: “hem de defugir de tòpics. Per això, quan ens referim al Pla retorn no està exclusivament lligat al talent, sinó d’un retorn integral de persones a Catalunya, sigui quin sigui el seu estatus i formació. La prioritat del Govern és fer un acompanyament en aquest procés de retorn”.

Quant a l’estratègia per a la Catalunya exterior fins al 2026, Caballeria diu que “el Govern ha presentat un document viu que s’anirà perfeccionant amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat, amb una mirada transversal”. El Govern té previst desenvolupar-la durant el 2024: “ampliarem l’oferta de serveis que s’ofereixen als catalans a l’exterior i que, de retruc, comporti un augment de persones en el registre, ja que simplificarem encara més el procés per a registrar-se”, avança.

“El Consell va agafant forma com a òrgan de participació activa”

Els integrants del Consell de la Catalunya exterior, la setmana passada a Barcelona [Foto: Maria Cerezuela]

L’estratègia per a la Catalunya exterior del Govern va anunciar-se coincidint amb una nova trobada a Barcelona del Consell de la Catalunya exterior, l’òrgan de consulta i participació institucional i civil dels catalans residents a l’estranger. En aquest Consell hi formen part representants de la comunitat catalana d’Europa, d’Amèrica del Sud, d’Amèrica Central i Nord-amèrica, la Federació Internacional d’Entitats Catalanes i entitats municipalistes, entre d’altres.

“El Consell sempre havia tingut un rol molt institucional, avui ja va agafant forma com a òrgan de participació activa, que és el que preveu normativament”, explica Caballeria. El canvi de rol del Consell segons el director general de la Catalunya Exterior, es va produir en la reforma feta el 2019. “Vam establir unes comissions de treball durant l’any, que suposen un valor afegit on la feina decisiva del Consell no era la trobada anual, sinó en el decurs de l’any”, assegura.

“Manquen espais en els quals puguem intercanviar informació entre el Govern i les comunitats, perquè aquest intercanvi és cabdal”, diu Caballeria

Enguany, el Consell de la Catalunya exterior ha treballat en quatre comissions, proposades per als seus integrants: registre de catalans a l’exterior, processos migratoris, model de suport a les entitats catalanes a l’exterior, i educació, llengua i joventut. “Cada comissió s’ha reunit quatre i sis vegades, s’ha fet molta feina, i de propostes molt realistes”, diu.

Del debat de les comissions se’n fa una avaluació i acaba sent “un document de treball per al departament” assegura Caballeria. En aquest sentit, el director general de la Catalunya exterior explica que “el Consell no només va prenent el rol de participació activa, sinó que ja s’estan obtenint resultats”, subratlla. “Algunes de les reflexions fetes en off per integrants del Consell va ser: sembla que ara se’ns escolta”, reconeix.

El Consell és “vital”, segons Caballeria, perquè “manquen espais en els quals puguem intercanviar informació entre el Govern i les comunitats, perquè aquest intercanvi és cabdal”. Així, les trobades de les diferents comunitats catalanes -la d’Europa i del Con Sud- “esdevinguin espais de coordinació i intercanvi d’idees reals”, admet.

“Cal explorar noves vies de col·laboració”

El president Aragonès, amb Caballeria, conversant amb representants del Consell de la Catalunya Exterior [Foto: Maria Cerezuela]

Actualment, la diàspora catalana està integrada per més de 100 entitats arreu del món. Des de fa uns anys, la revolució digital i tecnològica està canviant el paradigma d’entitat o casal, ja que històricament la majoria disposaven de seu física, especialment aquelles que van posar-se en marxa durant el segle passat.

Així, segons Caballeria, “avui tenen seu física aquelles entitats ja en tenien, que representen un 50%. Aquest percentatge va reduint-se, ja que els casals que es constitueixen avui no veuen tenir una seu com una prioritat, un model que està agafant volada, una tendència que es va consolidant. “Les noves comunitats et diuen: no necessitem una seu, sinó una eina de comunicació potent”, explica.

“Els casals han d’esdevenir punts de projecció de Catalunya en altres àmbits que són d’interès del país i que formen part de l’estratègia del Govern”, subratlla

Un dels reptes que té el Govern en aquest 2024 és continuar enfortint el vincle amb les diferents entitats catalanes a l’exterior. “Volem que hi hagi una transformació en positiu de les entitats per explorar noves vies de col·laboració”, assegura Caballeria. En aquest sentit, Caballeria apunta que “més enllà de la projecció de Catalunya des d’una perspectiva de cultura tradicional i popular, els casals han d’esdevenir punts de projecció de Catalunya en altres àmbits que són d’interès del país i que formen part de l’estratègia del Govern”.

Per això, Caballeria explica que “la nostra feina passa per fer veure als integrants de les comunitats que un casal pot esdevenir un punt molt potent d’impacte de Catalunya en aquell espai geogràfic que està establert aquell casal”. Aquests dies, el departament d’Acció Exterior està detallant el calendari d’accions previstes durant el 2024.

La Trobada Oberta de la Catalunya Exterior, el 28-D a l’Espai Línia
WhatsAppEmailTwitterFacebookTelegram