Sovint, quan es parla de les llengües parlades pels pobles indígenes, ho relacionem amb expressions culturals en risc més o menys imminent de desaparició. Certament, la situació de moltes d’elles és ben preocupant: reducció alarmant dels seus parlants, manca de transmissió oral de la llengua de mares i pares a fills… que són productes de molts factors. Un d’ells acostuma a ser el racisme intern, el que es manifesta dins les fronteres estatals a les qual hi pertanyen. Ho vaig viure amb molta intensitat a Guatemala fa uns anys. Darrerament, però, estan sorgint iniciatives que pretenen revertir aquesta tendència, que es pensava irrefrenable, de reducció dels idiomes parlats al món.
Fa pocs dies finalitzava el Seminari Internacional “Experiències de Revitalització de Llengües Indígenes” al qual vaig ser convidat. Les experiències catalanes compartides amb els prop de tres-cents participants, ja han estat matèria informativa d’aquest portal. No és del que s’ha fet del que voldria parlar sinó del que podríem fer, de forma col·laborativa, en un futur més o menys proper. Una col·laboració que pot ser molt engrescadora per les dues bandes, si aquest Seminari pot esdevenir catalitzador d’un suport institucional creixent cap a aquestes llengües.
La dinamització social i cultural del català, el procés inacabat de normalització de la nostra llengua, ens ha dotat d’una expertesa de gran vàlua per a futurs projectes compartits amb organitzacions i institucions xilenes; perquè de feina a fer n’hi ha per donar i per vendre. Si aquell país vol avançar democràticament i socialment, com es reclama dia sí dia també als seus carrers, hauria d’assumir la condició pluricultural i plurilingüística a la seva futura (?) Constitució. Una realitat complexa que hauria de traslladar-se, per començar, a la seva televisió pública, tant pel que fa a la seva programació cultural i d’entreteniment com als seus espais informatius. I encara més si es plantegés explorar conjuntament les noves ofertes i hàbits de consum de programes i continguts d’àudio; uns territoris mediàtics en els que Catalunya Ràdio hi està apostant exitosament.
Dels diversos idiomes indígenes, el mapuzugun, la llengua maputxe, és la que compta amb una demografia més nombrosa, dins i fora del seu territori històric. Els “mapurbe”, de maputxe i ciutat, és un terme que neix amb el primer llibre de poemes de David Aniñir i que descriu la identitat de les noves generacions nascudes de l’emigració a Santiago de Xile que, com ell, expressen una voluntària i irrenunciable pertinença als seus orígen. I ho fan a través d’expressions artístiques i comunicatives del s.XXI: des del vídeoart de Paula Baeza Pailamilla als podcast de l’equip del programa “Wallmapugrama”, presents tots dos a les jornades del Seminari Internacional celebrades a la capital xilena. Unes i uns joves que comparteixen amb els nostres l’experimentació de nous llenguatges a i des del món digital, sense encongir-se davant les dificultats, enormes, d’aconseguir que la seva llengua guanyi espais a les xarxes i pugui esdevenir un idioma aspiracional socialment a les ciutats. Unes dificultats que aquí no ens són pas alienes. Aquí i allà ens interessa i molt tenir youtubers, instagramers i influencers de tota mena que s’expressin en la seva/nostra llengua. Compartint projectes tots podem aprendre-hi.
Com he comentat en anteriors articles, al costat de Catalunya, Barcelona afegeix una marca, un referent internacional vinculat a valors positius que hauríem de saber esprémer més per ser presents amb major intensitat al món. No és gens casual que un dels diaris més importants de Xile, “La Tercera”, quan ha mostrat imatges de ciutats del món on s’ha representat multitudinàriament la performance de denúncia “Un violador en tu camino”, Barcelona hagi estat una de les tres escollides.
Daniel Condeminas ha estat assessor en polítiques de comunicació a Centre i Sud-Amèrica
