Meritxell Serret: “L’únic president que sempre va anar a l’estranger acompanyat per la diplomàcia espanyola va ser Jordi Pujol”

Meritxell Serret (Vallfogona de Balaguer, 1975) és l’actual consellera d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació del govern de la Generalitat de Catalunya. Aquest diumenge, 12 de maig, Catalunya afronta unes eleccions decisives, no només per a la governabilitat del país sinó també en allò que incideix directament a la Catalunya Exterior. Serret tanca el cicle d’entrevistes que des del portal Exterior.cat hem fet aquestes setmanes amb les diferents formacions polítiques que integren la Comissió d’Acció Exterior del Parlament (PSC, Esquerra Republicana, Junts+, En Comú Podem i la CUP). Qui tanca aquest cicle és la consellera Serret en una conversa titulada ‘Tu preguntes, la consellera Serret respon’, on passa balanç de la seva gestió i, al mateix temps, avança quines són les propostes d’Esquerra per a la pròxima legislatura.

Diumenge, 12-M, toca eleccions. No sé si és massa partidària de fer pronòstics o si creu la intenció de vot que ofereixen les enquestes, però, tenint en compte el seu bagatge en política, què li diu el nas de cara a diumenge?
El que em diu el nas és que encara hi ha molts indecisos, que encara hi ha molta gent que ha de fer un cop de cap i anar a votar. I, per tant, tenim l’oportunitat de convèncer-los que Esquerra, amb el seu perfil republicà, és la millor opció perquè Catalunya continuï generant més ocupació que mai, més capacitat d’interlocució i presència internacional que mai i una clara vocació de tornar a posar el català al centre de les polítiques del país com a element de cohesió social. Per tant, tothom que estigui a favor d’aquestes polítiques, diumenge ha de votar Esquerra Republicana.

En aquestes eleccions vostè no ha pogut presentar-s’hi formalment, no ha pogut posar el seu nom a la candidatura d’Esquerra perquè està a l’espera de la sentència del judici per l’1-O. Malgrat això, vostè té la intenció de continuar com a consellera si Esquerra té responsabilitat de govern?
Si el pròxim president de la Generalitat és Pere Aragonès i em proposa assumir, novament, el càrrec de consellera, estaré disposada a acceptar-lo per donar continuïtat a aquesta tasca que he fet durant el darrer any i mig.

Coincidint amb la seva citació al judici de l’1-O, fa poc més d’un any, vaig escriure un article titulat “La cadira fràgil d’Acció Exterior” explicant que aleshores, en 6 anys hi havia hagut 6 consellers. En aquell article feia un rànquing sumant els dies que havien acumulat cada conseller. Per curiositat, sabria dir-me quants dies fa que és consellera?
[Somriu] Soc consellera des de l’octubre de 2022, però els dies no els tinc comptabilitzats.

Li diré jo: 577 dies, només superada per Raül Romeva, que va ser conseller durant 652 dies.
577, són uns quants!

Així és difícil consolidar una estratègia sòlida per a l’acció exterior catalana amb tants canvis de consellers i equips de treball?
Hem de ser conscients que bona part d’aquests canvis i aquesta incertesa que hi ha hagut al voltant de la conselleria d’Acció Exterior ha estat marcada per l’aplicació del 155 la tardor de 2017 i la repressió posterior per part de l’Estat espanyol. A partir d’aquí, la meva voluntat com a consellera i la del meu equip de treball ha estat falcar bé la política d’acció exterior i fer un pas endavant com no s’havia donat anteriorment. Ho exemplifiquen la proposta de crear un cos d’acció exterior, la consolidació i ampliació de la xarxa de delegacions o l’estratègia per a la Catalunya Exterior.

“En la darrera legislatura, Esquerra Republicana va posar sobre la taula reformar i impulsar la llei electoral catalana. Ningú més va voler jugar-hi”

Vostè va viure uns anys a l’exili i va compartir-ho amb altres companys que van formar part del govern de l’1-O. L’ha sorprès que el President Puigdemont hagi decidit presentar-se com a candidat de Junts i que el seu retorn a Catalunya sigui imminent?
No ha estat una sorpresa perquè ja s’hi havia presentat en les eleccions de 2021. Hi té dret i ho celebrem, també, que el seu retorn sigui més a prop. Des d’Esquerra Republicana hem aplanat el camí de retorn dels exiliats i exiliades, i també perquè Josep Rull o Clara Ponsatí es puguin presentar en aquestes eleccions. És una feina que hem fet molt sols, especialment en l’estratègia de negociació que va permetre, primer, els indults, i després, la reforma del Codi Penal amb l’eliminació del delicte de sedició. Aquesta estratègia ha de culminar amb una l’aprovació de l’amnistia que ha de revertir la criminalització i la persecució cap a l’independentisme. Estem orgullosos d’haver fet aquesta feina.

En la passada legislatura, VOX va entrar al Parlament. Com assenyalen les enquestes, li fa respecte a una possible entrada d’Aliança Catalana?
De respecte, cap. Que entri Aliança Catalana al Parlament és el pitjor que li pot passar al país i al moviment independentista. Com ho és VOX. I des d’Esquerra estem intentant convèncer a tothom que és la pitjor opció. Perquè, precisament, la visió de país que defensa Esquerra Republicana és avançar cap a la Catalunya sencera integrada per una ciutadania, vingui d’on vingui, que acabi sentint-se catalans, que abraci la llengua i que se senti orgullosa de viure a Catalunya. I Aliança Catalana va en contra de tot això, i és la proposta per evitar en allò que estiguem lluitant: assolir la república catalana.

Creu que ha arribat l’hora de trencar blocs obertament i que, després de les eleccions, Esquerra Republicana es plantegi pactar amb el PSC després de les eleccions de diumenge, tenint en compte el suport que van rebre dels socialistes en el darrer pressupost fallit i amb el suport a Sánchez a Madrid?
A Esquerra Republicana ens presentem per guanyar les eleccions, per tornar a presidir i liderar el país. I ho fem perquè tenim les propostes molt clares: un referèndum, un finançament singular i just i la posada en marxa d’una conselleria que posi la llengua catalana al centre. De moment, el PSC s’oposa al referèndum i considera que el finançament que planteja el president Aragonès és un privilegi. I amb Junts, fins ara no hi ha hagut una vocació de pactar, tenint en compte que en la passada legislatura va abandonar el govern quan el país més ho necessitava i es va oposar als pressupostos més expansius de la història.

Obrim el bloc de política d’acció exterior. Des del govern, des d’Esquerra, i vostè mateixa han repetit una vegada i una altra que avui Catalunya torna a ser un actor rellevant en l’àmbit internacional i ha recuperat la interlocució al màxim nivell amb les institucions europees. Aquesta era una prioritat assenyalada en vermell?
Així és. Perquè la capacitat d’interlocució de la Generalitat de Catalunya amb el món s’havia tallat completament arran de l’aplicació del 155 per part del govern espanyol, qui de forma intencionada, va voler aïllar-nos del món. Per això, no només era essencial recuperar la interlocució pel bé del país i de la interlocució, sinó també per recuperar el prestigi, el respecte i la credibilitat de la mateixa institució i el projecte que representa el president Aragonès, com a independentista, republicà i d’esquerres. El fet d’aconseguir, novament, la interlocució amb les institucions europees i el Consell d’Europa, amb ministres i caps d’estat de diferents països o amb institucions multilaterals, és rellevant per guanyar-nos el respecte, tant la institució com el projecte polític.

Així i tot, dos dels partits independentistes al Parlament -la CUP i Junts- han criticat Esquerra d’estar sotmesa a l’Estat espanyol i de fer una política d’acció exterior de Catalunya autonòmica i no pas de Catalunya estat.
És una retòrica buida que l’únic que provocava és que en l’àmbit internacional ens malmetia i ens prenia capacitat de recuperar el respecte. Aquesta interlocució no es basa a anar a fer-se una foto, sinó que l’hem basada en la necessitat de ser útils, i que serveixi per a posicionar els interessos de la societat catalana i d’explicar l’estratègia de negociació amb l’Estat espanyol en la resolució del conflicte polític. Prova d’això és que hem aconseguit resultats: estem sent útils a la ciutadania i ens hem posicionat com mai com un actor rellevant i respectat en l’àmbit internacional.

“El suport a la diàspora catalana és innegociable. Volem que sentin el seu govern a prop”

En una entrevista a Exterior.cat, el diputat de Junts, Francesc de Dalmases va més enllà i va assegurar que “amb Esquerra, l’acció exterior va acompanyada tranquil·lament amb les missions espanyoles”. Què n’ha de dir?
Com a govern tenim relacions cordials amb la diplomàcia espanyola com també amb la resta d’estats. L’acció exterior l’hem feta sempre decidint nosaltres i amb plena independència. I si em permet, l’únic president que sempre va anar a l’estranger acompanyat per la diplomàcia espanyola va ser Jordi Pujol, qui ara torna a ser el referent de Junts.

Avui el govern de Catalunya té més delegacions que mai: 21, que donen cobertura a 72 països. L’obertura de delegacions i l’ampliació de la xarxa de delegacions del govern a l’estranger ha de continuar sent una prioritat?
Ho és. És una prioritat i una eina fonamental perquè està al servei de la ciutadania de Catalunya, perquè és una eina fonamental. La voluntat és de continuar creixent i ampliant les obertures, però malauradament amb la supressió dels pressupostos han bloquejat l’obertura de dues noves delegacions al continent indi i al Sud-est asiàtic.

En una entrevista a Exterior.cat, la secretària de política internacional del PSC, Laura Ballarín, va assegurar que “l’acció exterior catalana tindrà més força si va acompanyada de les ambaixades espanyoles”. És tota una declaració d’intencions?
Sí, i per això reivindiquem el nostre model d’acció exterior, fent-ho autònomament. Aquí, el PSC exemplifica que la seva ambició en matèria d’acció exterior és anar subordinat segons les directrius imposades des de Madrid. Per tant, aquest plantejament està a anys llum del que hem fet fins ara i del que volem continuar fent des d’Esquerra al capdavant del país i de l’acció exterior.

Quant a la tria de països de la xarxa de delegacions, en una entrevista a Exterior.cat, la diputada d’En Comú Podem, Susana Segovia, -qui considera la cooperació com l’eina bàsica de l’acció exterior catalana- proposa nous escenaris com l’Àfrica on la cooperació catalana té molta ascendència. Ho veuria viable?
Des del govern estem potenciant al màxim aquest àmbit d’actuació i comptem amb la xarxa de l’Agència Catalana de Cooperació. Àfrica és un continent estratègic, prova d’això és que en unes setmanes farem públic el Pla Àfrica. Ara bé, vull recordar als Comuns que ens van tombar uns pressupostos amb una partida de màxims per a cooperació que ens permetien consolidar el camí cap al 0,7% el 2030. Vam estar fins a l’últim moment negociant amb els Comuns, els vam proposar destinar més de 50 milions d’euros per a l’Agència Catalana de Cooperació durant el 2024 i van decidir, igualment, bloquejar-ho.

“Des d’Esquerra hem aplanat el camí de retorn dels exiliats, una feina que hem fet molt sols”

La cooperació al desenvolupament ha agafat més múscul en l’acció exterior del país?
Per a nosaltres és un pal de paller, volem que sigui una política de país. Quan vaig assumir el càrrec com a consellera, hi havia un conflicte entre la conselleria i el sector, i ens hem dedicat a recosir la confiança i a trobar consensos. Així, hem aprovat el Pla director per als pròxims anys, hem dotat de més recursos amb la visió d’avançar cap al compromís del 0,7% d’ajut oficial el 2030 a la cooperació al desenvolupament. I és més, hem posat sobre la taula la política de cooperació feminista i l’aposta per l’educació global per aturar els discursos d’odi i d’exclusió que fa l’extrema dreta.

Fa un mes, els treballadors a les delegacions a l’estranger de la Generalitat van fer públic a través de la Intersindical, l’equiparació amb el personal públic. Aleshores, el Departament d’Acció Exterior va assegurar estar treballant per “harmonitzar” els convenis de les delegacions. En quin punt ens trobem avui?
L’equip de la conselleria s’ha reunit amb tots els treballadors de les diferents delegacions, hem impulsat un programa de coordinació de les delegacions i, sobretot, que a cada delegació hi hagi un conveni laboral, negociat i pactat entre la delegació i el treballador que doni totes les garanties. Actualment, hi ha una desena de convenis aprovats, un parell de convenis en curs, i la resta -que són 9- s’aniran negociant a mesura que es vagi incorporant el personal en aquelles delegacions. La finalitat la tenim clara: donar el màxim de garanties, construir, consolidar, estructurar i, sobretot, posar en valor els recursos humans.

Un dels punts d’acció de la seva gestió ha estat la lluita pel reconeixement i l’oficialitat del català a la Unió Europea. Creu que l’oficialitat del català a Europa serà una realitat en la pròxima legislatura?
Jo mantinc el que he dit sempre: ho estem fent amb la màxima ambició i la màxima exigència. Per això, ho hem fet amb una campanya sense precedents. I exigim, també, al govern espanyol, com a membre de la Unió Europea, que continuï desplegant la seva capacitat diplomàtica perquè s’arribi a la unanimitat necessària per a l’oficialitat del català a Europa. Ni defallirem ni afluixarem.

Vostè ha recorregut el país, ha trepitjat el territori, explicant el model d’Europa i el seu vincle amb Catalunya. El març passat vostè va publicar un article a una vintena de mitjans locals i comarcals reivindicant l’acció exterior del món local. Com es poden unir el món local i l’acció exterior catalana i, de retruc, quina mirada ha de tenir la Barcelona metropolitana en l’acció exterior catalana i a la inversa?
L’acció exterior implica tota la societat catalana. Per això, des de la conselleria d’Acció Exterior acompanyem el món local perquè sigui present en espais d’intercanvi, de bones pràctiques i de posicionament internacional. I al mateix temps, potenciar la capacitat d’interlocutar del món local amb altres actors de nivell mundial. Una eina que m’agrada fer valdre són els agermanaments, com a element dinamitzador.

“Que entri Aliança Catalana al Parlament és el pitjor que li pot passar al país i al moviment independentista”

Vostès han fet una aposta clara amb les diferents comunitats catalanes a l’exterior. El suport a la diàspora és innegociable?
És innegociable. La Catalunya Exterior és una estratègia cabdal com a govern, i ho hem fet a través d’una acció coordinada i transversal en tots els departaments per acompanyar millor la diàspora catalana. Així, hem posat en marxa un portal dirigit a la Catalunya Exterior que recull un seguit de serveis i que continuarem desenvolupant. Volem que sentin el seu govern a prop.

Un dels reptes del seu departament és eixamplar la base a l’estranger a través del Registre de Catalans. Aquest registre que no acaba de tenir la volada que caldria. Cal un canvi d’estratègia perquè sigui més efectiva?
Per a fer-lo efectiu, cal simplificar-lo. I això és el que hem fet. A partir d’ara per inscriure’s al registre no caldrà anar al consolat. Eliminem burocràcia, posem-ho més fàcil perquè més enllà de la xifra, el que volem és aproximar-nos-hi per millorar l’acompanyament a la Catalunya Exterior.

En aquesta darrera legislatura, el govern va presentar el Pla Retorn. Tot i les bones intencions que es recullen en la presentació del projecte, consellera, podria detallar de quina manera aquells qui vivim a l’estranger i tenim la intenció de tornar a viure a Catalunya tindrem garanties d’un pla retorn en condicions?
A través d’un grup interdepartamental s’està treballant en quines mesures posem a disposició per acompanyar els catalans i catalanes que volen tornar a Catalunya. Unes mesures que van des de l’escolarització dels fills, la inserció laboral, facilitar l’accés a l’habitatge o el reconeixement de títols acadèmics i professionals. El portal de la Catalunya Exterior recull tots aquests serveis i d’altres que s’aniran ampliant.

En un article publicat al portal Exterior.cat, la periodista Mireia Domènech recordava que “Catalunya és l’única comunitat autònoma que no té llei electoral pròpia i suggeria que quan es faci es creï una circumscripció de la Catalunya Exterior, com ja fan països veïns com França i Itàlia”. Coincideix en aquesta proposta -la d’una circumscripció electoral a l’exterior-?
Sobre aquesta proposta, permeti’m dir-li que en la darrera legislatura, Esquerra Republicana va posar sobre la taula reformar i impulsar la llei electoral catalana. Ningú més hi va voler jugar [somriu]. Per tant, qui té ganes de poder revisar i actualitzar la llei electoral catalana és Esquerra. I també qui té ganes de recollir totes les propostes per assegurar que es reconegui el dret de vot de la Catalunya Exterior és Esquerra Republicana.

“Des d’Acció Exterior acompanyem el món local perquè sigui present en espais d’intercanvi, de bones pràctiques i de posicionament internacional”

Tenint en compte les dificultats que estem tenint per votar des de l’exterior, s’està parlant poc del vot electrònic. La conselleria d’Acció Exterior té plans per tal de poder promoure proves de vot digital entre la Catalunya Exterior per tal de preparar-nos per un futur a mitjà termini?
Quant a vot i participació democràtica és competència de Presidència, no pas d’Acció Exterior. Dit això, qui té la vocació d’avançar en l’oportunitat del vot digital és Esquerra Republicana. Insisteixo: la resta no hi han volgut jugar. Ens mantenim oberts per reforçar el nostre sistema democràtic, i assegurar el dret a vot de la Catalunya Exterior. Per això, oferim la màxima informació quan hi ha processos electorals i continuar treballant amb el govern espanyol perquè hi hagi millors garanties.

Ja que encara som en campanya, quines són les propostes del programa electoral d’Esquerra Republicana quant a l’acció exterior?
En la pròxima legislatura, cal consolidar la capacitat d’interlocució al màxim nivell internacional, desenvolupar el projecte llei del cos d’acció exterior que, malauradament, no vam poder aprovar en l’anterior legislatura. A més, cal continuar amb l’aposta clara per a la política de cooperació al desenvolupament, amb l’expansió de la xarxa de delegacions del govern a l’exterior i, per descomptat, desplegant totes les polítiques en favor de la diàspora catalana. L’única garantia per fer-ho possible és que el govern i l’acció exterior la lideri Esquerra Republicana de Catalunya.